Els expedients judicials militars de la província de Castelló: Sumaris de Guerra

           En acabar la Guerra Civil, els vencedors, per tal d’imposar un nou ordre social, van fer servir la Llei de Responsabilitats Polítiques, aprovada el nou de febrer de 1939. Aquesta llei penal sustentà jurídicament tota la repressió que va ser exercida sobre els vençuts amb extraordinària duresa i crueltat. Els procediments judicials incoats per la justícia militar, van ser aplicats als civils durant l’etapa franquista, baix la responsabilitat del Tribunal Militar Territorial núm. 1 i són coneguts popularment com a sumaríssims.

          S’iniciaven amb una denúncia o l’actuació d’ofici de les forces policials. En un consell de guerra eren jutjats tots aquells que havien defensat a la República, de manera activa o passiva. Però aquella justícia partia del fet que tots els acusats eren culpables si no es demostrava el contrari i on el dret de defensa era pràcticament inexistent i les garanties processals, nul·les. L’autoritat militar era la responsable del procediment des de les primeres diligències fins a l’execució de la sentència.

          Tots aquells consells de guerra a civils generaren milers i milers d’expedients. Només a la província de Castelló hi ha més de 9.000 expedients sumaríssims. En l’actualitat els expedients judicials originals, acumulats pel Tribunal Militar Territorial Primer, que compren les províncies d’Alacant, Castelló, València, Conca, Albacete, Toledo, Badajoz, Càceres, Segòvia, Àvila, Ciudad Real i Madrid; es troben en l’Arxiu Històric de Defensa a Madrid. En tots aquests expedients hi ha jutjades a la nostra província més de 13.000 persones (homes i dones), però no es correspon al nombre d’expedients perquè era habitual també, jutjar a diferents persones a la vegada en una mateixa causa judicial.

          Els expedients sumaríssims originals van estar dipositats, fins al 2009, en dependències de la Subdelegació de Defensa a Castelló, però al gener d’aquest any 2009, es van traslladar a instal·lacions arxivístiques del Ministeri de Defensa, per al seu tractament i posterior digitalització. Reclamats els originals per historiadors, investigadors i polítics, perquè tornaren a Castelló; aconseguirem tindre en aquell temps, dues còpies digitalitzades de la totalitat dels expedients. Una còpia es troba a la Subdelegació de Defensa i l’altra, la tenim ací a l’UJI. Més concretament a la Biblioteca de la Universitat.

          La Universitat Jaume I té entre els seus múltiples objectius, el suport a tasques d’estudi i investigació històrica que contribuïsquen al millor coneixement de la història de la Comunitat Valenciana i, en particular, de la província de Castelló, per al que compta amb instal·lacions adequades per a la consulta bibliogràfica i documental. Per això mateix, el dia 5 d’abril de 2011, es va signar un conveni de col·laboració entre l’UJI i el Ministeri de Defensa pel qual aquest últim, ens facilitava una còpia digitalitzada dels 9.089 expedients del fons de Castelló.

          Tots aquests documents estan a disposició dels historiadors i dels investigadors de la matèria, però també estan a l’abast de tota la ciutadania en general de la província de Castelló, perquè puguen consultar els expedients dels seus familiars processats durant el franquisme. 

          En la Biblioteca de l’UJI es poden consultar digitalment i per a això tan sols cal enviar-nos un correu electrònic a biblioteca@uji.es per a sol·licitar-ho, demanant una cita per a la consulta. Sempre dins de l’horari habitual de la biblioteca. Una vegada consultat l’expedient o els expedients, l’usuari simplement haurà d’emplenar un formulari amb les seues dades, per a usos estadístics. 

____________________________

BIBLIOGRAFIA

Peña Rambla, Fernando. 2010. El Precio de la derrota : la Ley de Responsabilidades Políticas en Castellón, 1939-1945. Castelló de la Plana: Publicacions de la Universitat Jaume I.

Castro Campano, Diego. 2010. Los sumarísimos de la Guerra Civil: El Archivo del Tribunal Militar Territorial Primero. Boletín informativo: Sitema archivístico de la defensa, 18 (diciembre): 3-25.

Arnabat Mata, Ramón. 2013. La represión: el ADN del franquismo español. Cuadernos de historia (Santiago), (39), 33-59.

RECURSOS D’INTERNET

Archivo General e Histórico de Defensa, https://patrimoniocultural.defensa.gob.es/es/centros/archivo-general-historico-defensa/documentos (consultat el 01/10/2021).

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *