Comencem el mes de març i tenim ja al damunt les festes de la Magdalena. Per això mateix, no volem deixar passar aquesta data per mostrar-vos part de la documentació que tenim al respecte en el nostre Repositori UJI. Altres anys també en aquest mateix blog, hem parlat de les festes de la Magdalena, però sempre amb una perspectiva diferent en cada post i també mostrant diferents documents. Per si voleu rellegir i obtenir més informació al voltant de les nostres festes us recordem els posts anteriors: Bibliografia sobre les festes de la Magdalena, Les festes de Castelló en obert, Patrimoni en imatges i models 3D, on podeu veure el Castell Vell i l’Ermitori de la Magdalena en tres dimensions.
Aquesta vegada, ens centrarem en la documentació que tenim sobre la Cavalcada del Pregó i el desenvolupament d’aquest, com a part important de les festes i de les nostres tradicions.
La Cavalcada del Pregó se celebra cada any des de 1945 el tercer dissabte de Quaresma per anunciar la vespra de la festa que commemora la fundació de la ciutat de Castelló de la Plana. La cavalcada pren el seu nom pel pregó, on es convida per part de l’alcalde de la ciutat a participar de les festes. Aquest pregó va ser escrit per Bernat Artola, en 1947 i al llarg de la història, la figura del pregoner ha estat reservada a persones molt vinculades a la festa i a Castelló. Destaquem entre d’altres a Miguel Tirado Aicart i a Miquel Soler Barberá, perquè possiblement són els que més vegades hagen recitat el pregó.
El simbolisme d’aquesta cavalcada, no és més que la commemoració històrica de la fundació de la vila dins del cor feudal de l’edat mitjana, per a arribar en els temps actuals a ser una urbs a la qual s’uniran tots els pobles de la Plana i engrossint-se també de tots els de més municipis de la província. Tradicionalment, des dels inicis de la cavalcada, aquesta, és una mostra costumista del folklore de Castelló de la Plana i els altres pobles de la província, on es mescla història i mitologia. Aquesta desfilada té, llavors, una estructura molt ben definida:
Mitologia
Aquesta primera part del pregó, és la més moderna perquè s’incorpora a l’itinerari a finals dels anys setanta del segle passat, de la mà de la primera colla que es va fundar a Castelló, amb una sòlida base cultural, festera i mitològica. La colla del Rei Barbut, deixa la seua empremta en el pregó, representant a personatges del llibre que conta la història del gegant de pedra.
Josep Pascual Tirado (1884-1937) en 1930, basant-se en antigues llegendes i relats populars, va publicar a Castelló el llibre “Tombatossals. Contalles de la terra“. El protagonista de la qual és el gegant Tombatossals, un gegant bo, fill de les muntanyes Penyeta Roja i Tossal Gros. Aquest, amb l’ajuda dels seus amics Bufanúvols, Cagueme, Arrancapins i Tragapinyols fa possible la fundació de la ciutat de Castelló de la Plana. Entorn de Tombatossals, s’han creat una sèrie de llegendes que ho han convertit en el símbol mitològic de Castelló.
Al Repositori UJI està allotjat aquest àudio, on Quiquet de Castàlia ens llig un fragment, referent al naixement de Tombatossals, en el programa Castelloneries núm. 644 de l’any 1977.
Història fundacional
A continuació, l’associació “Els Cavallers de la Conquesta”, són els encarregats de recordar el passat medieval de la ciutat en època de la seua fundació, apareixent com a figura central el Rei Jaume I i amb ell els seus cavallers, Na Violant D’Hongria i les seues dames de companyia. Simbolitze el lliurament del Privilegi de translació del primitiu burg de Castelló situat al Castell Vell, fins a l’emplaçament actual en la plana. Aquest grup en els inicis de la festa eren sempre els que començaven en el pregó i com a associació de la “Germandat dels Cavallers de la Conquesta” tal com ara coneixem, va fer la seua aparició el 1951. També tenen cabuda en la Cavalcada del Pregó, la Host del Castell Vell, que pren el seu nom de la guarnició que el rei Jaume I va establir al pujolet de la Magdalena, durant els primers temps de la conquesta i que es van incorporar al pregó el 1989. Així com els Cavallers Templers de Castelló, que van començar a desfilar a partir de la seua fundació com a associació l’any 2002. Però prou abans d’aquests, el 1976 s’incorporaren al pregó les “filaes” dels moros, representats per l’associació “Moros d’Alqueria”, que recorden les tropes dels exèrcits moros als quals va combatre el Rei Jaume I, per a reconquerir aquestes terres. Finalment, tanca aquesta part, l’associació “L’Aljama”, que representa la minoria hebrea que va conviure en l’edat mitjana castellonenca al costat de moros i cristians; i que es van incorporar al pregó el 1988.
Representació Provincial
Els pobles de la província són els protagonistes d’aquesta part de la desfilada, amb una representació de les diferents localitats que acudeixen per a participar i mostrar el seu folklore, la seua artesania i les seues tradicions. Inicialment, als anys 40 i 50, aquests pobles ja anaven organitzats per partides judicials i sectors de la província i així ve explicat al llibret titulat: Cabalgata del Pregón : Castellón, marzo MCMXLIX i que tenim digitalitzat i en obert, al nostre Repositori UJI. Actualment, aquest primer dissabte de Magdalena, és el dia de la província, on es festeja a tots els pobles que venen representats cada any, donant que tots alhora no poden sortir al pregó.
Ciutat i terme de Castelló
El mateix ocorre amb la representació de Castelló i del seu terme, que mostrarà estampes típiques del passat de la ciutat al segle XIX, a més dels grups folklòrics que ballen al ritme del tabal i la dolçaina. Darrere aniran els representants de les dinou comissions de sector de les Gaiates, donant pas als clarins que anuncien l’arribada del pregoner, qui en diversos punts predeterminats del recorregut, recitarà el pregó que assabente de l’arribada de les festes; després de la interpretació de la “Marxa de la Ciutat” de la compositora castellonenca, Matilde Salvador. En acabant, les dinou madrines de les Comissions de Sector. Tanca la desfilada, la carrossa de la màxima representant de les festes, la Reina, acompanyada per les sis Dames de la Ciutat, que conformen la seua cort d’honor i; la Banda de Música de Castelló.
I com que no queda res perquè comencen les festes de la Magdalena 2023, ací podeu escoltar el Pregó de Bernat Artola, recitat per Miquel Soler Barberá en la Cavalcada del Pregó de l’any 1978. També allotjat al nostre Repositori UJI, dintre de la col·lecció del programa de ràdio Castelloneries.