Comencem el mes d’abril i el dia 14 recordarem la proclamació de la Segona República espanyola. El diumenge 12 d’abril de 1931 es van celebrar a Espanya eleccions municipals. Encara que la majoria de les formacions polítiques, van entendre que eren més, un plebiscit sobre la Monarquia, que unes eleccions municipals.
Molts eren els que confiaven en el triomf de les candidatures monàrquiques, però no va ser així. A les zones rurals hi havia més regidors monàrquics que republicans, però a les grans ciutats, a la majoria de les capitals de província (en 41 de les 50 capitals) i als pobles importats, havien guanyat les candidatures republicà-socialistes. Així que després de la marxa d’Espanya, d’Alfons XIII, el 14 d’abril, es proclama la Segona República, i es forma un govern provisional, presidit per Alcalá-Zamora.
Durant aquest període democràtic de la Segona República, a més d’elaborar la carta magna, es feren importants reformes per tal de modernitzar el país durant en el primer bienni (1931-1933) o bienni reformista, de la coalició republicà-socialista, presidida per Manuel Azaña. Aquest bienni i després de les eleccions de 1933, va vindre seguit pel segon bienni (1933-1935), anomenat bienni radical-cedista o conservador, i governat per la dreta, amb el Partit Republicà Radical d’Alejandro Lerroux, secundat en el parlament per la dreta catòlica de la Confederació Espanyola de Dretes Autònomes; i que derogaren pràcticament totes les reformes esquerranes del primer bienni. A continuació d’aquest segon bienni i després de les eleccions de febrer de 1936, guanya una coalició d’esquerres coneguda amb el nom de Front Popular.
Però pocs mesos després, el 18 de juliol, una part de l’Exèrcit protagonitza un colp d’estat contra el govern de la Segona República, que va acabar desembocant en la Guerra Civil Espanyola. Guerra que durà fins a l’1 d’abril de 1939, donant com a vencedors als revoltats, comandats pel general Franco. Si la guerra en si mateixa, ja va ser dolenta per les nombroses morts degudes als combats; els anys posteriors esdevingueren encara més terribles, donada la forta repressió exercida per la dictadura franquista cap als republicans vençuts, on les execucions sumàries, les presons, les depuracions, l’exili, la fam… va ser el pa nostre de cada dia.
Després de la mort de Franco, començarem amb la transició política cap a la democràcia, però no va ser fins al 2007, quan el Congrés dels Diputats el 31 d’octubre de 2007, i partint del projecte de llei prèviament aprovat pel Consell de Ministres del 28 de juliol de 2006, durant el mandat del socialista José Luis Rodríguez Zapatero, quan s’aprova la coneguda Llei de Memòria Històrica. El que va suposar el reconeixement de totes les víctimes de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) i de la posterior dictadura del general Francisco Franco (1939-1975). Aquesta llei va ser substituïda l’any passat per la Llei de Memòria Democràtica, proposada per l’actual Govern de Pedro Sánchez.
Com diu el preàmbul de la Llei de Memòria Democràtica «La memoria de las víctimas del golpe de Estado, la Guerra de España y la dictadura franquista, su reconocimiento, reparación y dignificación, representan, por tanto, un inexcusable deber moral en la vida política y es signo de la calidad de la democracia. La historia no puede construirse desde el olvido y el silenciamiento de los vencidos». Així que per tal de complir merescudament amb això i per donar facilitats als usuaris de la biblioteca, hem creat una nova col·lecció al nostre catàleg, nomenada Memòria Històrica.
Aquesta col·lecció la pots trobar i consultar en l’apartat de les col·leccions del nostre catàleg en línia, tal com t’indiquem en la foto de dalt. Una volta localitzat al catàleg el document que t’interesse el trobaràs físicament en sala, que generalment serà la 1a plata, bloc A. En el cas de tenir una localització de dipòsit, l’hauràs de demanar al taulell de préstec.
Es tracta d’una col·lecció que recopila la bibliografia general de tota la geografia espanyola i particular de les nostres terres, de la qual disposem a la biblioteca (repartida per les sales de la biblioteca, el dipòsit i també en les col·leccions especials o fons personals), sobre aquest tema i que està dividida en cinc subcol·leccions, per període històric, segons l’objecte d’estudi de l’usuari o usuària.
Primera subcol·leció: Segona República (bibliografia que comprén el període històric de la Segona República a Espanya, des de 1931 fins a 1939).
Segona subcol·leció: Guerra Civil (bibliografia que comprén el període històric de la Guerra Civil Espanyola, des de 1936 fins a 1939, arran de tot el país).
Tercera subcol·leció: Dictadura franquista (bibliografia que comprén el període històric de la Dictadura franquista a Espanya, des de 1939 fins a 1975).
Quarta subcol·leció: Transició democràtica (bibliografia que comprén el període històric de la Transició democràtica a Espanya, des de 1975 fins a 1982).
Cinquena subcol·leció: Memòria històrica a les comarques de Castelló (bibliografia sobre les nostres comarques que abasta des de l’inici Segona República fins a la Transició democràtica).