L’origen del còmic tal com el coneixem en l’actualitat es troba a cavall entre la fi del segle XIX i el principi del segle XX en la premsa nord-americana, on aquest mitjà de comunicació de masses (el primer) comença a tenir molta importància. A causa dels nous mitjans tècnics que sorgeixen amb la industrialització i a l’augment de l’alfabetització entre la població estatunidenca es va afavorir l’aparició de grans periòdics, com va ser el cas del New York World de Joseph Pulitzer i aleshores, en les pàgines d’aquests periòdics es comencen a publicar les conegudes tires còmiques. Més tard es canvia de format i el 1910 apareix la primera revista de publicació mensual, The funnies, que està formada únicament per tires còmiques i que donarà lloc en 1933 al primer llibre de còmic de la història: Funnies on Parade.
Mentrestant a Europa, cada país té la seua pròpia evolució. A Itàlia per exemple s’editen per primera vegada les tires còmiques en 1908, en el Corregués dei piccoli, i a França apareixen historietes d’aventures que prenen forma en les «Bandes Dessinées (BD)» del diari Le Journal. Aquest conegut terme (BD) es fa popular a causa de la tremenda espenta sociocultural que té el còmic en l’escena francobelga i crearà més tard als anys trenta, una verdadera escola de còmic amb Les aventures de Tintin i Astèrix com a exemple. Pel que fa a Espanya, la historieta o còmic s’inicia a Catalunya per les revistes infantils, concretament el 1904 amb En Patufet. Però no es publica la primera i veritable revista de còmic fins a 1917 amb el TBO, que va donar el nom genèric a tots els còmics publicats a Espanya «Tebeos» i que no va tenir un competidor seriós fins a l’aparició de «Pulgarcito» en 1921.
El còmic neix en la premsa i durant dècades, va ser considerat un entreteniment merament infantil, però ara té un suport propi i autònom, on la unió de la paraula i el dibuix dona peu a contar històries molt diverses i per a totes les edats. El còmic pot tindre una temàtica fantàstica o realista, pot ser d’humor o tot el contrari, clàssic o experimental, d’aventures, històric, autobiogràfic… Pot ser subversiu, propagandístic, educatiu, conservador, underground, provocador o inofensiu. Pot estar protagonitzat per superherois, per animals antropomòrfics, per bàrbars, monstres o robots, per personatges reals o inventats. Ara i ací només us parlarem de tres tipus de temàtica, en funció també, dels còmics que tenim a la biblioteca i que pots consultar o prestar; però no abans de nomenar als clàssics.
Els clàssics del còmic
Per començar no podem més que recomanar-vos uns quants clàssics com poden ser V de Vendetta, Watchmen o From hell; històries escrites per l’anglés Alan Moore i il·lustrades per David Lloyd, Dave Gibbons i Ediee Campbell. Del conegut i reconegut guionista, dibuixant de còmics i cineasta estatunidenc Frank Miller, no us podeu perdre per exemple Sin city, que es tracta d’una sèrie de set volums amb històries summament violentes, que tenen lloc a Basin City. En castellà dos clàssics de tots coneguts com són Mafalda de l’argentí Joaquín Salvador Lavado, més conegut com a Quino; i l’altre el nostre Paco Ibáñez amb Mortadelo y Filemón, La 13 rue del Percebe, Rompetechos… i tants altres títols que ens han fet gaudir!
1. Còmics de temàtica històrica i d’aventures
Dintre d’aquesta temàtica ens podem trobar a la biblioteca molts còmics on els fets s’emmarquen en diferents èpoques. Per exemple en l’antiguitat clàssica descobrireu 300 a Grècia o Murena a l’antiga Roma. Pel que fa a l’Edat Mitjana us recomanem Las 7 vidas del gavilán o Las Torres de Bois-Maury. Però si el que us interessa és algun còmic d’època contemporània, podeu gaudir amb Berlín de Jason Lutes, on es parla de l’ascens del Nacisme, o bé Maus: relato de un superviviente, una fascinant novel·la gràfica sobre l’holocaust i la memòria, reconeguda mundialment i que va obtenir el primer i únic premi Pulitzer atorgat a un còmic.
També sobre la Guerra Civil Espanyola comença a haver-hi prou coses publicades com ara El arte de volar, del dibuixant Kim i el guionista Antonio Altarriba, on aquest últim ens conta la vida de son pare en un recorregut personal que alhora implica un retrat de l’Espanya del segle XX: la guerra civil, l’exili republicà i els camps de concentració francesos, la postguerra i la democràcia. Un altre còmic de publicació molt recent és: 49a brigada mixta: crónica de un soldado, de Jordi i Alain Pitarch Salvador. Parla d’un xic que tenia vint-i-un anys quan va esclatar la Guerra Civil a Espanya i sense pensar-ho dues vegades va decidir allistar-se com a voluntari en el bàndol republicà. Després de passar diversos mesos a Madrid va ser destinat a Guadalajara, on es va incorporar en la 49a Brigada Mixta de l’Exèrcit Popular. En aquest còmic Manuel, el protagonista, li compta al seu fill com va viure la guerra, tots els llocs per on va passar, les batalles en les quals va ser present, i, per descomptat, un bon grapat d’anècdotes que ens ajudaran a entendre una part del conflicte menys coneguda per als qui tenim la sort de no haver-lo viscut.
2. Superherois
Els còmics de superherois són el subgènere més sol·licitat des de fa temps pels aficionats del meravellós univers del còmic. Per tant, hi ha títols de sobres al nostre abast per a gaudir de les més variades històries. Els seus personatges ens fan somiar, desitjar tenir superpoders o viure les seues aventures i sortir sempre victoriosos d’alguna o una altra manera. Al voltant de les dues principals companyies productores en massa de còmics de superherois que són MARVEL i DC COMICS, s’han creat els superherois més famosos com ara: Daredevil, Capità Amèrica, Black Panther, Iron Man, Hellboy, Spiderman, Superman, Batman, Wonder Woman i Aquaman entre altres.
3. Manga
El manga al Japó és un autèntic fenomen de masses, que neix de la combinació de dues tradicions: la de l’art gràfic japonés i la de la historieta occidental, afermada a finals del segle XIX. Així que emprem aquesta paraula per a referir-nos a l’estil japonés de dibuixar i comptar històries. Com a peculiaritat d’aquest tipus de còmic, en el manga, les vinyetes i pàgines es llegeixen de dreta a esquerra perquè la majoria dels mangues originals que es tradueixen a altres idiomes ha respectat aquest ordre. Us deixem alguns títols dels quals tenim a la biblioteca: Dragon ball d’Akira Toriyama, Monster de Naoki Urasawa, Akira de Katsuhiro Ōtomo, Adolf d’Osamu Tezuka…
El còmic actual espanyol
Parlar del còmic ara mateix a l’estat espanyol és parlar d’Antonio Altarriba i de Paco Roca. El primer nascut a Saragossa l’any 1952 és un assagista, novel·lista, crític, guionista d’historietes i guionista també de televisió. Actualment, és professor i catedràtic de literatura francesa en la Universitat del País Basc. Fill d’un excombatent anarquista, exiliat a França després de la Guerra civil que va tornar a Espanya a principis dels anys cinquanta, i per això, contant la vida de son pare va escriure El arte de volar. Però també té altres novel·les gràfiques com ara: De vuelta (amb dibuixos de Luis Royo), Amores locos (amb dibuixos de Laura), El ala rota (amb dibuixos de Kim), Cuerpos del delito (amb dibuixos de Sergio García), Yo, asesino (amb dibuixos de Keko).
Paco Roca, valencià nascut el 1969, va estudiar a l’Escola d’Art i Superior de Disseny de València i es dedica plenament al món del còmic com a guionista i dibuixant, encara que també fa alguna cosa com a il·lustrador publicitari, a més de fer xerrades i impartir tallers. La seua obra ha estat traduïda a una dotzena de països i un dels països on té més reconeixement fora de les nostres fronteres és a França. Autor compromés social i políticament, i prova d’això són obres, on ens conta la història més recent d’Espanya, durant la Guerra civil i la postguerra. Les seues novel·les gràfiques més reconegudes són: El juego lúgubre, El Faro, Arrugas, Las calles de arena, Los surcos del azar, L’Ange de la retirada, El invierno del dibujante, El tesoro del Cisne Negro, etc. Moltes d’aquestes les podeu consultar en el catàleg de la biblioteca.
De les dones a destacar en el panorama actual nomenaré a Laura (Laura Pérez Vernetti) dibuixant de còmics i il·lustradora nascuda a Barcelona el 1958. Aquesta autora llicenciada en Belles Arts, va treballar molts anys com a col·laboradora de la revista El Víbora i ha estat també la dibuixant de guionistes com ara Antonio Altarriba o Felipe Hernández Cava. El 2018 va ser guardonada amb el Gran Premi del Saló del Còmic de Barcelona. L’altra dona és la valenciana Ana Penyas, nascuda el 1987. Diplomada en Disseny industrial i graduada en Belles arts en la Universitat Politècnica de València, i que en 2018 es va convertir en la primera dona a guanyar el Premi Nacional del Còmic, a més de rebre aquest mateix any, el Premi Josep Toutain a l’autor revelació del Saló del Còmic de Barcelona. El títol de la seua obra més coneguda és: Estamos todas bien.
Ara no fa falta més que acabeu bé els exàmens, passeu per biblioteca per a prestar algun còmic i gaudiu de l’estiu. Bones vacances!