El reconeixement legal de les llengües de signes i la protecció dels drets dels signants: el cas de la llengua de signes catalana (LSC)

Dr. Josep Quer

La llengua de signes catalana (LSC) és una de les dues llengües de signes reconegudes a l’Estat per llei (el 2010 a Catalunya amb una llei específica; el 2007 a l’Estat amb una llei global d’accessibilitat per a les persones sordes). Després de les expectatives generades entre els usuaris de la llengua i altres col·lectius vinculats a la Comunitat Sorda de Catalunya, és un moment oportú per fer balanç dels aspectes en què s’ha avançat i d’aquells altres en què no hi ha hagut progressos. En aquesta presentació s’identifiquen els drets que caldria garantir tant a la persona sorda individual com al col·lectiu d’usuaris, una distinció que sovint no s’emfasitza prou, perquè no s’entenen les especificitats de la sordesa i la llengua de signes. Les necessitats dels signants sords no es poden tractar simplement com les d’una minoria lingüística, perquè la llengua de signes n’és la primera llengua i l’accés a la llengua o llengües orals de l’entorn sovint és limitada. Això afecta, per exemple, els signants no només en la seva vida quotidiana sinó també sovint en l’exercici dels seus drets com a ciutadans. Al mateix temps, per a la gran majoria d’individus sords la llengua de signes no es troba en el seu entorn familiar immediat en néixer i durant els primers anys de vida, que són determinants per al desenvolupament de la capacitat del llenguatge. Abordarem els factors que condicionen aquest aspecte tan decisiu de les persones sordes en el seu desenvolupament lingüístic, cognitiu, social i emocional, i que en darrer terme tenen a veure amb decisions fonamentalment ideològiques de caire oralista (implícit o explícit) en els sectors de la sanitat i l’educació. Créixer amb la llengua de signes no aïlla les persones sordes de la majoria oient de la societat que fa servir les llengües orals, ni interfereix en l’aprenentatge d’aquestes llengües, sinó que, per contra, garanteix la base del desenvolupament lingüístic, un dret fonamental, independentment de quina sigui la llengua d’us preferent més enllà de la infantesa.

Comments are closed.