La traducció i la interpretació no professional, tot i ser una pràctica habitual, ha estat tradicionalment bandejada dels estudis de Traducció. Recentment, però, les conferències dedicades exclusivament a la traducció no professional a Forlí (2012), Mainz (2014) i Winterthur (2016) han obert pas al tema en el món acadèmic de la traducció. Aqueta atenció feia temps que era necessària, especialment si considerem que els estudis universitaris de Traducció i Interpretació són recents.
En aquesta contribució estudiarem la traducció no professional. Més concretament, ens centrarem en com les legislacions de dos països diferents, Argentina i Espanya, regulen la pràctica dels traductors i intèrprets no professionals. Prendrem com a exemple la legislació argentina i examinarem com els traductors idonis hi tenen un lloc en el mercat laboral.
Aquestes iniciatives intenten proposar una solució per al cada vegada més complex panorama lingüístic que proposa reptes creixents per a l’Administració de Justícia, que ha de solucionar conflictes en què els immigrants de diferents procedències lingüístiques requereixen una resposta del sistema jurídic (sol·licituds d’estatus de refugiats, però també conflictes amb el sistema penal o amb d’altres ciutadans).
Les possibilitats de molts parlants de llengües minoritzades de rebre formació i comptar amb una representació adequada en el sistema judicial es veuen greument reduïdes quan només participen traductors i intèrprets certificats i capacitats en situacions que requereixen mediació. Els bilingües no professionals, per tant, hi tenen una funció ben necessària per satisfer una necessitat urgent.
En aquest pòster, portem a terme una anàlisi dels continguts de les regulacions espanyola i argentina per trobar punts de convergència, divergència i identificar els buits que tenim en la legislació estatal. Creiem que el propòsit de les estructures legislatives ha de ser garantir una comunicació eficaç per als migrants en contextos jurídics.
NOTA BIOGRÀFICA:
Els autors d’aquest projecte són Vicent Briva Iglesias, Ester Gavilà Ferrando, Laura Segura Querol, Bruno Querol Ros i Pedro Pablo Tejada Meseguer, estudiants de Traducció i Interpretació a la Universitat Jaume I de Castelló. També són membres d’AEGEE, una associació internacional d’estudiants que es centra en l’educació cívica a Europa i que col·labora estretament per millorar la relació i el tracte amb els refugiats.