Luisa Rodríguez Muñoz, Universitat de Còrdova
La traducció jurada és una de les modalitats de traducció escrita en la qual el professional i la clientela directa comparteixen més estretament escenaris socials. En part per la necessitat d’intercanviar originals i no merament arxius electrònics, el professional de la traducció jurada encara rep personalment els qui requereixen els seus serveis. Aquesta situació pot resultar una oportunitat o una amenaça depenent de la competència interpersonal que el traductor haja desenvolupat en la seua formació fora i dins les aules. Com a garant de l’autenticitat de traduccions de documents procedents del sistema jurídic de les persones migrants, la figura del traductor-intèrpret jurat és, a més, un element clau dels processos migratoris. En aquesta situació, el professional es troba davant d’un desequilibri de poder clar que exigeix una mediació i qüestiona la neutralitat que sovint es vincula a la professionalitat. En l’exercici de la funció social que té atribuïda, el traductor-intèrpret jurat assumeix una responsabilitat de servei públic que, en funció de com s’interprete, li pot permetre seguir construint la seua experiència i coneixements de manera interactiva, contextualitzar el seu projecte, visibilitzar socialment la seua professió, fidelitzar clientela, diversificar els seus serveis i establir xarxes no oficials forjades sobre el seu coneixement expert que visibilitzen la seua perícia, discursiva i cultural, davant de la cruesa de la burocràcia migratòria. En aquesta comunicació es qüestiona el model de professionalitat tradicional per a la traducció-interpretació jurada i s’obri un diàleg amb l’intervencionisme legitimat per un rol definit des d’una perspectiva ètica no tan nova.