Àngela Callado, Universitat Jaume I
Des del 23 d’octubre del 2007, la Llei 27/2007 reconeix a l’Estat espanyol les llengües de signes espanyoles, però segons la “Confederación Estatal de Personas Sordas” solament la llengua de signes espanyola i la llengua de signes catalana conviuen actualment a l’Estat espanyol. La realitat és que hi ha més de 10 varietats dialectals diferents de la llengua de signes espanyola, totes aglutinades sota una única llei. A banda d’aquesta confusió regnant, també hi ha un buit legal en la Llei 27/2007 que relega la responsabilitat de regular i reconèixer la resta de llengües de signes que conviuen en l’estat normalment circumscrites a territoris autònoms. L’única comunitat que ha donat oficialitat a la llengua de signes pròpia és Catalunya, que ha elaborat una llei per reconèixer la llengua de signes catalana (Llei 17/2010, del 3 de juny), la qual està explícitament reconeguda a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i té la seua pròpia autonomia normativa en l’àmbit territorial. És per això que la identitat com a llengua independent (i no com a dialecte) és força accentuada. En aquest projecte el que pretenem és analitzar si la legislació autonòmica ha donat a ambdues llengües l’oficialitat dins de tot el territori espanyol, i si els usuaris de la llengua de signes tenen el deure d’aprendre les dues i el dret d’emprar-les en qualsevol situació administrativa. Compararem la normativa espanyola amb la d’altres països que també viuen en una situació de multilingüisme semblant. El nostre objectiu és determinar quins són els buits de la proposta que fa l’estat espanyol per garantir els drets de totes les persones sordes de l’estat.
Referències:
Ley 27/2007, de 23 de octubre, por la que se reconocen las lenguas de signos españolas y se regulan los medios de apoyo a la comunicación oral de las personas sordas, con discapacidad auditiva y sordociegas, BOE núm. 255, del 24 d’octubre de 2007, p. 43251-43259
Llei 17/2010, del 3 de juny, de la llengua de signes catalana, BOPC núm. 729/VIII, del 2 de juny de 2010