Irene de Higues, Universitat Jaume I
El multilingüisme, entès com a diversitat de llengües, està cada vegada més present en la producció audiovisual (UNESCO Institute for Statistics, 2012). La representació audiovisual d’aquest multilingüisme es basa en l’oralitat prefabricada dels diàlegs (Chaume, 2003). Com a complement de les imatges i la història, els diàlegs escrits per a ser llegits com si foren orals intenten reflectir el plurilingüisme present en una societat multicultural.
Els llargmetratges que es presenten en aquesta comunicació són films de migració i diàspora, que descriuen la història d’immigració de ciutadans procedents de l’Àfrica, Amèrica Central, Amèrica del Sud, Àsia i Europa de l’Est, que desitgen trobar El Dorado a Europa. En concret, s’estudia la representació audiovisual dels processos de migració i diàspora en cinc (co)produccions britàniques: Beautiful People (Jasmin Dizdar, 2000), Ae Fond Kiss… (Ken Loach, 2005), It’s a Free World… (Ken Loach, 2007), Provoked: A True Story (Jag Mundhra, 2006), Room to Rent (Khaled El-Hagar, 2003).
En primer lloc, aprofundiré en el procés de realització dels films multilingües de migració i diàspora. Les entrevistes a sis directors i guionistes donen informació sobre la seua intenció a l’hora de començar un projecte d’aquestes característiques, quina és la seua actitud cap al tema de la migració, quin és el procés d’escriptura i direcció d’un film multilingüe i com es desenvolupa el procés de distribució internacional.
Des d’un punt de vista sociolingüístic, s’observen diferències entre la llengua o les llengües parlades dins de la comunitat i la llengua o les llengües parlades fora de la comunitat, és a dir, en general es conserva la llengua i la cultura d’origen en l’àmbit familiar i, al mateix temps, es produeix un procés d’integració lingüística a la societat d’arribada (Fishman, 1965/2000; Hua, 2008). En segon lloc, detallaré de quina manera queda representat el multilingüisme característic dels processos de migració i diàspora a les obres audiovisuals. Tanmateix, estudiaré la (in)visibilitat de la traducció a les versions originals. La no traducció del multilingüisme, la inclusió de personatges que exerceixen d’intèrprets (ja siga naturals o professionals) o l’ús de subtítols parcials tenen conseqüències en el desenvolupament de la trama i en la percepció dels personatges.
Per últim, em centraré en els aspectes que determinen la distribució internacional d’aquestos productes i, en concret, en el doblatge i la subtitulació d’aquestes pel·lícules a la llengua espanyola. Amb l’anàlisi de les versions doblades i subtitulades i les conclusions extretes d’entrevistes a distribuïdores, traductors i directors de doblatge, explicaré com l’estratègia de traducció emprada (marcar o no marcar el multilingüisme de l’original, Bartoll, 2006) pot generar una manipulació tècnica, però també vindre determinada per una manipulació ideològica (Díaz Cintas, 2012).
Referències:
Bartoll, E. (2006): «Subtitling multilingual films», en M. Carroll, H. Gerzymisch-Arbogast, i S. Nauert (eds.): Proceedings of the Marie Curie Euroconferences, MuTra: Audiovisual Translation Scenarios, Copenhague, 1-5 de maig de 2006.
Chaume, F. (2003): Doblatge i subtitulació per a la TV, Vic: Eumo.
Díaz Cintas, J. (2012): Clearing the Smoke to See the Screen: Ideological Manipulation in Audiovisual Translation, Meta, 57(2), 279-293.
Fishman, J. A. (2000): «Who speaks what language to whom and when», en W. Li (ed.): The Bilingualism Reader, Londres, Routledge, p. 89-106. (Obra original de 1965).
Hua, Z. (2008): Duelling Languages, Duelling Values: Codeswitching in bilingual intergenerational conflict talk in diasporic families, Journal of Pragmatics, 40, 1799-1816.
UNESCO Institute for Statistics. (2012): From International Blockbusters to National Hits. Analysis of the 2010 UIS Survey on Feature Film Statistics, Information Bulletin, 8. URL: http://www.uis.unesco.org/culture/Documents/ib8-analysis-cinema-production-2012-en2.pdf [Consulta: 28 de setembre de 2016].