Shuang Li, Universitat Catòlica de Lovàina
En ser un país multiètnic, la Xina s’enfronta a una situació lingüística complexa i als reptes polítics, socials i econòmics que aquesta situació comporta. El han (el xinés mandarí o putonghua), coexisteix, com a llengua oficial, amb una varietat de llengües minoritàries indígenes i exerceix les funcions més rellevants de la vida quotidiana. En aquest context multilingüe, el govern i els responsables de les polítiques lingüístiques han trobat maneres de promoure una ciutadania participativa i la integració social (Oficina d’Informació del Consell d’Estat de la República Popular Xina, 2009; Li, 2013: 139; Zhou, 2004: 71-95; entre altres). No obstant això, la funció de la traducció (i de la interpretació) ha rebut una atenció relativament escassa com a mesura de promoció.
La política de la traducció, com s’ha demostrat en altres parts del món (Diaz Fouces, 2004: 99-103; García González, 2004: 111; Meylaerts, 2011a; Núñez, 2014), pot ser de gran ajuda en les societats multilingües. Per això, aquest estudi pretén investigar quina funció exerceixen per a les llengües minoritàries les polítiques de traducció que s’estan posant en pràctica a la Xina per a la gestió del multilingüisme en el sistema judicial. Prenent com a base les definicions de política de la traducció de Meylaerts (2011b) i Núñez (2013), s’analitzaran els tres aspectes essencials de la política de la traducció (això és, la gestió de la traducció, les pràctiques de la traducció i les conviccions sobre la traducció).
Es recolliran dades sobre la gestió de la traducció en relació amb els afers jurídics a partir de la Constitució de la República Popular Xina i de la legislació nacional, provincial, local i comarcal, així com de directrius i reglaments aprovats per organismes nacionals i locals. S’investigaran les pràctiques de traducció en el sistema judicial a partir d’estudis empírics previs sobre les comunitats de minories lingüístiques, pràctiques autoavaluades i altres materials publicats. Pel que fa a les conviccions sobre la traducció, es prendran com a referència materials publicats. A més, es durà a terme una enquesta amb una combinació de models quantitatius i qualitatius. En primer lloc, les persones enquestades es dividiran en quatre categories, concretament: les autoritats o els responsables de la formulació de polítiques, la ciutadania que només use llengües minoritàries indígenes, la ciutadania monolingüe parlant de mandarí i la ciutadania bilingüe o plurilingüe que use tant llengües minoritàries com el mandarí. En segon lloc, s’analitzaran i es classificaran els valors assignats per cada persona enquestada a les pràctiques de la traducció de les llengües minoritàries en el sistema judicial. A més, basant-se en les aportacions de la teoria de la complexitat, es debatran les connexions complexes i les interaccions entre els tres aspectes de la política de la traducció esmentats.
Aquesta investigació il·lustrarà com les polítiques de la traducció exerceixen una funció positiva facilitant l’accés a la justícia a les minories lingüístiques i promovent-ne la participació en assumptes jurídics. En particular, es defensa que una gestió correcta i concreta de la traducció pot ajudar a enderrocar les barreres lingüístiques en el sistema judicial, a contribuir al desenvolupament de les llengües minoritàries estandarditzant-ne i millorant-ne la terminologia jurídica i a formar professionals en traducció i interpretació jurídica qualificats. Cal destacar que tant els tres components de la política de la traducció com els factors no lingüístics (per exemple, factors polítics, demogràfics o burocràtics) interaccionen entre si d’una manera complexa, la qual cosa pot donar lloc a diferents funcions atribuïbles a la política de la traducció, tant positives com negatives, en la gestió del multilingüisme en els serveis públics.