Justice and minorized languages under a postmonolingual order

Lourdes Frasquet, Universitat Jaume I

Al llarg de la història de la humanitat, les llengües han estat emprades per les elits de poder com a eines de dominació. Aquest mecanisme d’imposició es fa encara més evident en societats multiculturals, resultants d’un passat colonial, en les quals existeix una jerarquia de poder entre les cultures que les integren. En aquest context, l’Estat francés s’erigeix com a paradigma de la construcció d’un Estat-nació fort, en què la culminació del centralisme polític passa per degradar i eliminar de l’esfera pública tota manifestació cultural diferent de la francesa. Un dels mitjans més efectius emprats per tal d’arribar a aquest objectiu ha estat el sistema d’educació públic, gratuït i obligatori, impartit únicament en francés. Aquesta contribució sorgeix de la motivació per determinar en quina mesura ha influït el sistema educatiu públic en la situació sociolingüística de l’illa de la Reunió, antiga colònia francesa i actual regió departamental del país gal. Amb aquest objectiu, es realitza una anàlisi qualitativa de la legislació en matèria de política lingüística en l’àmbit de l’educació emmarcada entre 1951 i 2013, prenent com a punt de referència la LOOM (Loi d’Orientation pour l’Outre Mer) de l’any 2000, per tractar-se de la primera llei que reconeix el crioll com a llengua regional.

Paraules clau: política lingüística; Reunió; crioll; legislació; anàlisi qualitativa

Doris Zörweg, Universitat de Graz, Graz, Àustria

Aquest article analitza la representació dels traductors i intèrprets (TI) de tribunals en els deu diaris espanyols amb més tirada diària. Prenent com a base la teoria de l’estratificació interna de Freidson, l’anàlisi mostra que els traductors-intèrprets jurats competeixen i col·laboren amb altres grups (les universitats, l’Oficina d’Interpretació de llengües, intèrprets no professionals i empleats i funcionaris de l’Administració de Justícia) en la lluita per la jurisdicció exclusiva en l’àmbit de la interpretació judicial. Partint de la hipòtesi que en els articles periodístics espanyols no es distingeix entre els diferents grups professionals que pugnen per la jurisdicció en aquest àmbit, aquest article se centra a investigar si la lluita jurisdiccional té algun tipus de representació en els mitjans i, si la té, com es caracteritza els grups (o la «interpretació»). Per a això, es realitza una anàlisi qualitativa de contingut segons el model de Mayring amb un total de 216 articles. Els resultats mostren que, en el 78% dels casos, no es distingeix entre els diferents grups (TI jurats, TI judicials, intèrprets no professionals). L’anàlisi mostra així mateix que la interpretació només és el tema principal en una cinquena part dels articles mentre que la resta esmenta la interpretació judicial com a tema secundari o marginal. Quan s’esmenta, les observacions negatives sobre la interpretació són dues vegades més comunes que les observacions positives o neutrals. Per tant, l’anàlisi va permetre confirmar la hipòtesi.

 

Paraules clau: interpretació jurídica; intèrprets jurats; intèrprets no professionals; lluita jurisdiccional

 

Rosario Martín Ruano, Universitat de Salamanca

El discurs institucional sol descriure la traducció com una activitat d’importància màxima en el desenvolupament de societats saludables, diverses i multiculturals, que salvaguarda els ideals igualitaris que suposadament garanteix el multilingüisme, és a dir, assegura la igualtat de llengües i de la ciutadania davant les institucions i les lleis i reconeix, respecta i fomenta la diferència cultural i lingüística (Wagner et al., 2002; Sosoni, 2005). No obstant això, podria ser que, en l’orde asimètric, multicultural i globalitzat actual, les pràctiques tradicionals de la traducció jurídica i institucional estiguen contribuint, per bé que involuntàriament, a suscitar o a perpetuar les relacions desigualitàries d’hegemonia i subordinació entre les cultures i poders dominants i les llengües i identitats minoritzades.

En aquesta contribució, es presentaran els objectius i els resultats desitjats del projecte d’investigació viosimtrad (2016-2020) en relació amb la traducció jurídica i institucional. Basant-se en les teories de Bourdieu, el projecte «Violència simbòlica i traducció: reptes en la representació d’identitats fragmentades en la societat global» investiga la forma en què participa la traducció, mai innocentment, en la negociació transcultural de les identitats i, més específicament, en els mecanismes subtils a través dels quals la traducció s’alinea sovint amb patrons de subordinació institucionalitzada que donen lloc a la violència simbòlica i a la minorització de certes identitats.

Aquesta contribució enumerarà els factors que accentuen la tendència potencial de la traducció d’emprar violència simbòlica en els nostres dies, com són: ideologies lingüístiques dominants (monolingües i centrípetes) que promouen la uniformitat en detriment de la diversitat, narratives professionals i valors majoritaris en la formació dels traductors jurídics i institucionals, que els entenen com a conductes del coneixement expert sense problematitzar-ne les funcions com a constructors de models particulars d’ordes socials i culturals, el renaixement de la literalitat fomentat pels codis ètics existents i per les pràctiques de traducció cada vegada més automatitzades creixents i l’impacte de la dominació en les llengües minoritàries en els fluxos comunicatius de la nostra era globalitzada.

Com a alternativa a les pràctiques de traducció inspirades en una «ètica del mateix» (Venuti 1998) que, des del punt de vista de la violència simbòlica, poden considerar-se còmplices de l’exclusió, invisibilització, deshumanització i estereotipació de certes identitats, aquesta contribució estudiarà la rellevància del reconeixement per a fins d’investigació, pràctica i formació en el camp de la traducció jurídica i institucional. Aquest concepte, analitzat per autors com Taylor (1994), Honneth (1995), Fraser (2002) i Fraser i Honneth (2003), que ha promogut un canvi del paradigma en l’àmbit de la teoria política, pot contribuir a la definició de la traducció jurídica i institucional com un procés complex de reconeixement i negociació de les diferències identitàries, així com a l’articulació de pràctiques alternatives a la traducció jurídica i institucional (postfundacionals i sensibles a la diversitat).

Referències:

Fraser, Nancy (2002): «Recognition without ethics». En Scott Lash i Mike Featherstone (eds.): Recognition and Difference: Politics, Identity, Multiculture, Londres, Sage, 20-42.

Fraser, Nancy i Axel Honneth, (2003): Redistribution or Recognition: A Political-Philosophical Exchange (traducció de Joel Golb, James Ingram i Christiane Wilke), Londres, Verso.

Honneth, Axel (1995): The Struggle for Recognition. The Moral Grammar of Social Conflicts (J. Anderson, trans), Cambridge, Polity Press.

Sosoni, Vielmini (2005): «Multilingualism in Europe: Blessing or Curse?» En Albert Branchadell i Lovell Margaret West (eds.): Less Translated Languages, Àmsterdam/Filadèlfia, John Benjamins, 39-47.

Taylor, Charles (1994): «The Politics of Recognition». En Amy Gutmann (ed.), Multiculturalism and the Politics of Recognition, Princeton, Princeton University Press, 25-73.

Venuti, Lawrence (1998): The Scandals of Translation. Towards an Ethics of Difference. Londres/Nova York, Routledge.

Wagner, Emma; Svend Bech i Jesús M. MartíneZ (2002): Translating for the European Institutions, Manchester, St Jerome.