Diamar Ferrer García, Universitat Jaume I
Des de l’accentuació de la influència castellana durant el segle XX, com a conseqüència de les immigracions de castellanoparlants de l’Estat espanyol que no es van integrar lingüísticament i van conservar l’ús del castellà, el català avui dia és una llengua minoritzada al territori valencià. A més, la introducció d’altres llengües internacionals en l’àmbit acadèmic, com és el cas de l’anglés, suposen una motivació per descuidar-ne l’ús en àmbits simbòlicament importants en la promoció de les polítiques lingüístiques. Des de l’any 1995 fins a la legislatura VIII, les Corts Valencianes han estat dominades per grups parlamentaris que han reforçat la visió monolingüe de l’administració central i han provocat la minorització de la llengua catalana en àmbits socials com la política i l’educació. Contra aquestes polítiques, els grups parlamentaris de l’oposició han apostat per la defensa del català com a llengua cooficial del territori, pel bilingüisme i, fins i tot, pel multilingüisme.
En aquest treball, analitzem el discurs dels grups parlamentaris de les Corts Valencianes sobre la situació actual de la llengua catalana. L’interès és veure quines estructures de pensament guien els arguments i quina visió de l’ordenament lingüístic propaguen, tant en la comunicació amb els ciutadans com quant a les polítiques que duen a terme. Per analitzar els arguments referents al català que defenen els diferents grups, utilitzarem, en un primer nivell, una identificació i anàlisi de topoi, a través de l’anàlisi de contingut de discursos parlamentaris i entrevistes efectuades per l’autora i, en un segon nivell, la categorització dels possibles biaixos cognitius que ens ajuden a explicar la propagació de determinades visions populistes de la societat.
Les entrevistes semiestructurades, efectuades amb una diputada de cada grup parlamentari amb representació a les Corts Valencianes, contenen dues preguntes relacionades amb la funció de la llengua catalana en el territori valencià. Quant als discursos, analitzem tots aquells fragments en què es tracta la situació de la llengua catalana a partir d’un corpus dels discursos d’investidura compresos entre la legislatura i I la legislatura IX, des de l’any 1983 fins al 2015. L’anàlisi dels discursos i les entrevistes segueix els fonaments teòrics de l’Anàlisi Crítica del Discurs. Les conclusions assenyalen una explotació més o menys conscients del biaix conegut com a «pensament dicotòmic» en la representació del panorama sociolingüístic del País Valencià.