Declaració conjunta dels sindicats pels fets a l’Ajuntament de Borriana.

NO A LA CENSURA AL VALENCIÀ!

Des de les seccions sindicals de FeSP-UGT UJI, CCOO PV UJI I STEPV-UJI volem convocar tota la comunitat universitària el proper dimarts 18 de juliol a les 12 h a l’Àgora del Campus per a mostrar la nostra indignació i rebuig a les primeres decisions de govern de l’Ajuntament de Borriana, en mans del PP i de VOX.

El consistori ha cancel·lat les subscripcions de l’ajuntament a diverses publicacions en valencià, en un acte de censura inadmissible en una societat democràtica. El nou regidor de cultura del municipi, Jesús Albiol, de Vox, ha tingut la incomprensible actitud de vantar-se en xarxes socials de la seua conducta, en una exhibició d’odi i ignorància que no hauria d’orientar de cap manera l’acció d’un representat públic, que hauria de vetllar per l’interès general i, en particular, per defendre i protegir qui més ho necessita.

En aquest punt, volem fer públic el nostre suport a les publicacions Camacuc, Cavall Fort, El Temps, Enderrock i Llengua Nacional, i des d’ací emplacem a entitats públiques i privades i particulars a comprar els seus productes i publicacions,

Entenem que accions com aquestes no són més que les primeres decisions polítiques de governs d’extrema dreta anti-democràtics i irrespetuosos amb els drets humans, que no faran més que augmentar si no s’atura democràticament el seu assalt al poder. El valencià, el feminisme, els col·lectius LGTBI+, la memòria històrica, i molts altres drets socials i serveis públics estan en el punt de mira del feixisme exaltat. La universitat pública no tardarà a estar en el punt de mira.

Quan els nazis van venir a buscar els comunistes,
vaig guardar silenci,
perquè jo no era comunista,

Quan van empresonar els socialdemòcrates,
vaig guardar silenci,
perquè jo no era socialdemòcrata,

Quan van venir a buscar els sindicalistes,
no vaig protestar,
perquè jo no era sindicalista,

Quan van venir a buscar els jueus,
no vaig protestar,
perquè jo no era jueu,

Quan van venir a buscar-me,
no hi havia ningú més que poguera protestar.

Martin Niemöller