El sindicat també demana un increment en la partida de beques

El problema ve de lluny. El Pla Bolonya no només es va traduir en una major mercantilització de la universitat, la implantació de metodologies per a un “aprenentatge centrat en l’estudiant”,  com propugnaven els documents per a l’Espai Europeu d’Educació Superior, es va fer a cost zero. Després vingueren les retallades pressupostàries, els endarreriments en les transferències de la Generalitat, l’endeutament de les universitats. Alhora els responsables en matèria d’educació superior durant els governs del Partido Popular repassaven els rànquings universitaris com qui aposta en un hipòdrom, exigien resultats (estar situats en les millors posicions), sense atendre els problemes de finançament de la Universitat ni, per suposat, la realitat de l’economia i la societat espanyola. Un dels seus retrets a les universitats públiques era que les universitats espanyoles no produïen premis Nobel!!

L’actitud de l’actual executiu no és aquesta. No obstant això la situació del sistema universitari valencià és molt preocupant. Des de l’inici del 2020 les universitats valencianes tan sols han rebut de la Generalitat una sola transferència per pagar les nòmines del mes de maig. I el més greu: encara no hi ha un pla de finançament per a les universitats.
Plou sobre mullat, ja que l’executiu valencià es donà molta pressa a signar un preacord de conveni col·lectiu quatre dies abans de les eleccions autonòmiques, el mateix que ara es nega a signar, amb la qual cosa les universitats públiques continuen sense un conveni col·lectiu que millorava discretament les condicions de treball i salarials del seu personal laboral. Tenim el deshonor de ser l’única comunitat autònoma sense conveni col·lectiu.

A l’STEPV som conscients que la crisi sanitària de la COVID-19 està causant problemes de finançament, tant al govern d’Espanya com al govern valencià. Però el personal que treballem a les universitats públiques valencianes no podem evitar certa sensació de déjà vu, de tornada a la incertesa econòmica afegida a un finançament insuficient de les universitats públiques valencianes. La promesa que va fer l’executiu de Ximo Puig de tapar la profunda ferida que havia deixat el PP en les Universitats Públiques Valencianes pot quedar en res.

L’incompliment en el pagament de les transferències posa a les universitats en una situació compromesa amb el seu personal i amb els subministradors de béns i serveis, el que de nou obligaria a recórrer a productes financers que suposen un endeutament que hauria d’assumir la Generalitat. No es pot mantindre’s ni menys encara millorar la producció de coneixement de les universitats si aquestes viuen en un estat permanent d’angoixa financera. El canvi de model econòmic, cada vegada més necessari, passa per una aposta decidida per invertir en I+D+i. Cal recordar-ho: mentre que les universitats privades centren els seus objectius en captar estudiants, son les universitats públiques les que generen i transfereixen coneixement d’excel·lència a la societat. La producció investigadora de les universitats publiques supera el 83% del total.

Ja no val allò que digué Unamuno «¿Que ellos inventan cosas?, invéntenlas». No eixirem de la nova crisi econòmica si es deteriora el sistema universitari públic. No es pot produir investigació d’excel·lència si les universitats públiques es veuen sotmeses a una constant incertesa econòmica. Si no volem quedar endarrerits, cal una inversió equivalent al destinat pels estats capdavanters de la Unió Europea. Des de l’STEPV-Iv exigim a la Generalitat Valenciana el compliment puntual dels seus compromisos i un finançament adequat de les universitats que d’ella depenen.

També cal una major despesa en la partida de beques. Durant la passada crisi l’infrafinançament de les Universitats públiques va ser del 28% i el dèficit es va compensar amb una pujada de les taxes del 31%. En STEPV som contraris a aquestes polítiques i ens oposarem a que es tornen a repetir mecanismes de compensació que vulneren el dret constitucional a una educació universal i de qualitat. És inacceptable deixar fora del sistema universitari els estudiants amb menys recursos, i per tant els més bategats per la crisi.