Aquest matí, Intersindical Valenciana ha legalitzat una vaga laboral de 24 hores que cobrirà totes les activitats desenvolupades en tots els sectors productius, tant de l’àmbit públic com de l’àmbit privat. Aquesta legalització respon a les peticions del moviment feminista, que en desenes d’assemblees al País Valencià ha decidit convocar una vaga feminista de tot el dia, que abarca no només l’àmbit laboral, sinó també l’estudiantil, de consum i de cures. Així, és una vaga que ja l’any passat va superar els límits coneguts fins eixe moment.
Intersindical Valenciana, com a sindicat feminista tant als seus estatuts com en la pràctica diària, no podia deixar d’escoltar el que el moviment feminista havia demanat de manera inequívoca: que els sindicats donàrem cobertura legal a una vaga laboral de 24 hores, per paralitzar els centres de treball i visualitzar la importància de la feina que fem les dones cada dia de l’any.
Els motius que fan necessària la vaga són, entre molts altres:
⇒ l’existència d’una bretxa salarial endògena que és superior al País Valencià, en comparació amb la mitjana estatal i europea: amb més d’un 25% de diferència entre els salaris cobrats per homes que els cobrats per dones.
⇒ la precarietat laboral, que s’agreuja més en treballs feminitzats, fruit de la divisió sexual i l’adscripció tradicional de les cures com a feina de dones. Les dones tenim índexos més alts d’atur, major temporalitat, major treball a temps parcial i reducció de jornada i pitjor prestacions al llarg de la vida laboral i la jubilació.
⇒ l’assetjament sexual al lloc de treball, que es produeix a tot tipus de treballs i in itinere. Si les baixes laborals es produeixen també com a conseqüència del desplaçament a la feina, l’assetjament sexual que es produeix als desplaçaments també es assetjament sexual laboral i així s’hauria de considerar
⇒ les deplorables condicions de feina de les treballadores de llar, especialment les internes, que són més pròpies d’un sistema d’esclavitud. A més el fet de que una gran majoria d’aquest col·lectiu siga migrant produeix una major vulnerabilitat en aquest tipus de feines.
⇒ l’existència d’un alt percentatge de dones amb discapacitat que son fruït d’accidents laborals i malalties professionals. Aquestes dones tenen un tractament diferencial al dels homes en les mateixes condicions, amb un tractament assistencial en lloc d’una opció d’inserció laboral i normalització de la vida social.
Els objectius que es pretenen aconseguir amb la vaga són els següents:
⇒ derogar la reforma laboral, pel que té de lesiu tant per treballadores com per a treballadors, i pel que té de discriminatori especialment contra les dones.
⇒ que l’Estat Espanyol ratifique el decret 189 de la Organització Internacional del Treball sobre el treball domèstic, desenvolupar aquest decret i abolir el treball intern.
⇒ aconseguir permisos per naixement i adopció iguals, obligatoris i intransferibles per a totes les persones per assolir la paritat en la criança.
⇒ derogar la Llei d’estrangeria, pel que te de discriminatori per a les treballadores migrants.
⇒ abolir la bretxa salarial entre homes i dones: advoquem per l’equiparació salarial entre homes i dones, amb la consecució d’una llei similar a la de igualtat salarial islandesa.
⇒ aconseguir que totes les dones tinguen contractes laborals dignes, i mai en pitjors condicions que els homes
El 8 de març de 2018 va ser un punt d’inflexió en la lluita feminista, en què les dones ens vam empoderar i vam inundar els carrers amb les nostres reivindicacions. I el 8 de març del 2019 serà un altre dia històric, un altre pas que donarem cap a la igualtat.
Més recursos:
Intersindical. Quaderns Sindicals del País Valencià, num. 69 – Época 4 – Març 2019