CIDL

El panorama mundial dels drets lingüístics es troba en una evolució constant, com també, i necessàriament, les polítiques lingüístiques que regulen la convivència de diferents llengües de manera explícita i tàcita. El món acadèmic, però també les societats i les institucions, han anat prenent consciència de la diversitat que ens envolta, de com divergeixen les necessitats lingüístiques de les diferents comunitats i de les diferents oportunitats que les llengües obrin i tanquen a qui les parla. 

El valor dels avantatges que ofereix expressar-se i rebre les comunicacions en la llengua o llengües en què més competència tenim subjau al disseny i l’execució de les polítiques, però no s’ha materialitzat en el reconeixement d’un dret universal. Ans al contrari, continua establint jerarquies, entre llengües, comunitats i individus. La llengua és una categoria d’estratificació social que estableix l’accés a les esferes en què articulem la vida social. La capacitat d’arranjar aquest accés es troba associada al capital acumulat de les llengües. Quan s’instrumenta activament, hi veiem fluxos ininterromputs de traducció i interpretació. En les negociacions interestatals, no s’hi escassegen recursos i el dret a usar la llengua que pot donar més avantatges discursius no es discuteix. En l’altre extrem, les persones que migren per motius econòmics, polítics i ecològics acaren entorns altament institucionalitzats i profundament desconeguts sense cap garantia de comprensió i, molt menys, avantatge de negociació. Entre els dos escenaris, s’obri un panorama divers de situacions on s’invaliden i s’entronitzen determinats capitals lingüístics vinculats a les estructures que organitzen la distribució de recursos i de drets.

En particular en les ciències socials però no exclusivament, les darreres dècades han vist el desenvolupament d’un paradigma transformador que fa èmfasi en la justícia social i els drets humans. La presa de consciència de les possibilitats de la ciència per fomentar injustícies o per transformar-les ha obert debats nous sobre pràctiques ètiques en l’estudi de les poblacions, en la comunicació de la ciència i en l’aprofitament i aplicació de les seues possibilitats. Davant el caràcter crític de la comunicació en situacions extremes més i més freqüents per a les vides individuals i la cooperació col·lectiva, esdevé urgent reflexionar sobre els avantatges i desavantatges personals, institucionals i ambientals que recauen en persones i grups que comparteixen els espais socials, en la institucionalització de determinades situacions i en la injustícia epistèmica que en resulta. D’altra banda, la complexitat del panorama ofereix oportunitats de gran interès per al desenvolupament intel·lectual de formes d’organització política, jurídica i lingüística que poden posar remei a desequilibris, asimetries i injustícies.

Aquest congrés cerca construir un fòrum per visibilitzar la diversitat de situacions i solucions des de perspectives multidisciplinàries, interdisciplinàries i transdisciplinàries. El congrés vol ser una crida a compartir les visions que aporten les diferents disciplines de la ciència política i jurídica, dels estudis de traducció, interpretació i comunicació, del treball discursiu i social, però també dels àmbits de la formulació de polítiques per traure a la llum problemes i idear solucions.

El Comité Organitzador del I Congrés International sobre el Dret a la Llengua: Polítiques Lingüístiques i Traducció i Interpretació en Serveis i Institucions Públiques invita a presentar propostes de presentacions individuals, taules redones o pòsters de caire teòric, crític, metodològic, empíric, pràctic o didàctic sobre aquests i altres temes vinculats a serveis i institucions públiques d’àmbits nacionals, transfronterers i internacional.

Calendari