El reconeixement legal de les llengües de signes i la protecció dels drets dels signants: el cas de la llengua de signes catalana (LSC)

Dr. Josep Quer

La llengua de signes catalana (LSC) és una de les dues llengües de signes reconegudes a l’Estat per llei (el 2010 a Catalunya amb una llei específica; el 2007 a l’Estat amb una llei global d’accessibilitat per a les persones sordes). Després de les expectatives generades entre els usuaris de la llengua i altres col·lectius vinculats a la Comunitat Sorda de Catalunya, és un moment oportú per fer balanç dels aspectes en què s’ha avançat i d’aquells altres en què no hi ha hagut progressos. En aquesta presentació s’identifiquen els drets que caldria garantir tant a la persona sorda individual com al col·lectiu d’usuaris, una distinció que sovint no s’emfasitza prou, perquè no s’entenen les especificitats de la sordesa i la llengua de signes. Les necessitats dels signants sords no es poden tractar simplement com les d’una minoria lingüística, perquè la llengua de signes n’és la primera llengua i l’accés a la llengua o llengües orals de l’entorn sovint és limitada. Això afecta, per exemple, els signants no només en la seva vida quotidiana sinó també sovint en l’exercici dels seus drets com a ciutadans. Al mateix temps, per a la gran majoria d’individus sords la llengua de signes no es troba en el seu entorn familiar immediat en néixer i durant els primers anys de vida, que són determinants per al desenvolupament de la capacitat del llenguatge. Abordarem els factors que condicionen aquest aspecte tan decisiu de les persones sordes en el seu desenvolupament lingüístic, cognitiu, social i emocional, i que en darrer terme tenen a veure amb decisions fonamentalment ideològiques de caire oralista (implícit o explícit) en els sectors de la sanitat i l’educació. Créixer amb la llengua de signes no aïlla les persones sordes de la majoria oient de la societat que fa servir les llengües orals, ni interfereix en l’aprenentatge d’aquestes llengües, sinó que, per contra, garanteix la base del desenvolupament lingüístic, un dret fonamental, independentment de quina sigui la llengua d’us preferent més enllà de la infantesa.

Machine-translation literacies, inclusion and language rights in the production and reception of vaccination information for CALD communities in Catalonia

Nune Ayvazyan (URV); Anthony Pym (URV) 

Machine-translation links appear regularly in official administrative information for culturally and linguistically diverse (CALD) communities in Catalonia, supplementing the translated and post-edited versions variously provided in Catalan, Spanish, English or Aranese. In the case of COVID-19 directives, raw machine translations were provided, resulting in errors that would be comical if they did not concern healthcare (“wash the hands regularly with ice”). Even when such links do not appear, younger users in many communities resort to machine translation in order to comprehend official information.

Here we report on the effectiveness and inclusivity of machine translation in COVID vaccination information in English, Russian, Arabic and Chinese, as indicated in a series of eye-tracking reception tests for a short informative text translated in three different ways. We focus in the first place on the way raw machine translation is received and how end-users activate degrees of machine-translation literacy when negotiating clear translation errors (cf. Bowker 2009, 2019; Bowker and Buitrago Ciro 2019; cf. Ayvazyan and Pym 2016, 2022 for Russian-speaking communities in Catalonia). We then consider the reception effects of human post-editing as a second kind of machine translation literacy that requires specialized training to be carried out effectively. Finally, we test the reception effects of pre-editing, understood as the writing of official start texts in such a way that the typical errors are avoided before they occur. In all three cases, we evaluate both comprehension and trust in the translated text.

Much as any use of machine translation may compromise users’ rights to full and clear healthcare information, we hypothesize that pre-editing in particular enables a series of trade-off positions (Grin 2022) where receptive literacy overcomes comprehension problems, trust in the text is not fatally compromised, machine translation aids in engagement with official languages, and the long tail of minority languages may be efficiently included in public communication.

Keywords: machine translation, inclusion, minority languages.

From theory to practice: school education in regional and minority languages

Michael Forbes

Thirty years after the signing of the European Charter for Regional or Minority Languages, access to schooling in these languages remains difficult for many children and their families. This paper looks at the challenges faced by parents in accessing education in the language spoken at home in Europe, with a specific focus on languages that are recognised as regional or minority languages by individual nation states.

Legal issues relating to regional and minority education are also explored, particularly the difficulties and barriers that parents face in enforcing the legal right for their children to receive education in their native language.

The paper additionally discusses the problems in finding and retaining suitably qualified teachers of minority and regional languages, particularly in countries where speakers of a given language are not concentrated in a specific area.

Issues relating to the denial of access to education in a student’s first language are explored, with particular emphasis on comparing the linguistic policies of devolved political administrations such as those found in Spain or in the United Kingdom with the policies of centralised administrations such as in Croatia or Poland. Finally, potential solutions are presented with respect to the problem of access to education with a particular emphasis on information and communications technology as a key equaliser in respects to broadening and strengthening access to high quality tuition in the student’s own language.

Keywords: minority language, education, tuition, teaching.

Interpretando al jaguar: Cosmovisiones conflictivas y los derechos lingüísticos-culturales de los/as waorani de la Amazonía ecuatoriana

Christina Korak

Con la codificación constitucional de los derechos de la naturaleza en 2008, Ecuador introdujo uno de los aparatos jurídicos más avanzados en el reconocimiento de los derechos lingüísticos y culturales. La constitución ecuatoriana incluye el concepto indígena sumak kawsay (con su traducción aproximada de “buen vivir”) en 99 artículos que garantizan, entre otros, el derecho al agua y a un medio ambiente ecológicamente equilibrado. Según el artículo 16 (sección 3, capítulo 2, título 2), los pueblos indígenas tienen derecho a una “comunicación libre, intercultural, incluyente, diversa y participativa, en todos los ámbitos de la interacción social […]en su propia lengua y con sus propios símbolos” (Constitución de La República Del Ecuador 2008, p. 30). Datos cualitativos del trabajo de campo en comunidades amazónicas revelan que estos marcos legales contrastan con la realidad lingüística-cultural de los/as indígenas amazónicos waorani. Cuando dimanan de órganos estatales, la traducción e interpretación entre el español y su lengua waoterero tienen un carácter meramente decorativo. Por ende, hablar español y auto-organizar la traducción e interpretación es clave para los/as waorani para influir en las decisiones de la sociedad mayoritaria sobre su territorio. Sin embargo, esto crea complejas tensiones en cuanto a sus derechos lingüísticos y culturales, ya que interpretan entre las cosmovisiones contrapuestas del estado ecuatoriano, las empresas petroleras, las instituciones religiosas, las ONG y sus comunidades. Además, suelen ser aquellos/as waorani con un elevado estatus cultural y buenos vínculos políticos los/as que sirven de intérpretes (véase también Korak, 2015). De esta forma, traducir e interpretar conlleva múltiples juegos de poder y da lugar a jerarquías internas en las comunidades. Este escenario se agrava aún más cuando se transmiten mensajes de los/as tagaeri-taromenane, familias waorani en aislamiento que resisten al contacto. Con el ejemplo etnográfico de la interpretación de una visión chamánica, ilustraré cómo se interpretan las amenazas a la supervivencia de los/as tagaeri-taromenane a través de la figura cultural del jaguar. Además de la importancia de aplicar políticas de traducción realistas que prevean el derecho a la traducción e interpretación, planteo la intrigante cuestión de si debería existir también el derecho a no ser traducidos/as.

Referencias
​Constitución de la República del Ecuador, (2008). Offical Registry N° 449. 20 October, 2008. https://www.asambleanacional.gob.ec/sites/default/files/documents/old/constitucion_de_bolsillo.pdf


Korak, C. (2015). Indigenous Multilingualism and Translation: The Creation of Intra- and Intersocial Hierarchies in the Communities of the Waorani People of Ecuador. Tusaaji: A Translation Review, 4(1). https://doi.org/10.25071/1925-5624.40317

Palabras clave: cosmovisión, un_translated, pueblos indígenas de la Amazonía, derechos culturales y lingüísticos, Waorani.