Resum de la comunicació: «La formació en traducció i interpretació des d’una perspectiva groenlandesa»

Cecilia Wadensjö, Universitat d’Estocolm

En aquesta presentació, parlaré de les meues experiències com a docent durant dos cursos en el programa de formació per a traductors i intèrprets a la Universitat de Grenlàndia.

Abordaré les condicions especials de Grenlàndia, una regió independent de l’estat danés que presenta una situació lingüística complexa. La majoria de la ciutadania parla groenlandés, una llengua inuit, mentre que una minoria parla danés, una llengua escandinava. Ambdues llengües presenten diferències importants entre si, la qual cosa suposa un repte per als estudiants de traducció i interpretació. Per aquest motiu, el treball meticulós i prudent que duen a terme és indispensable per a preservar les formes lingüístiques tradicionals i els recursos comunicatius i per a desenvolupar noves terminologies i gèneres textuals. Aquesta presentació destacarà la importància de la formació en llenguatge general i específics per a la professionalització de la traducció i la interpretació.

 

Resum de la comunicació: «L’espanyol de l’ONU: Glotofòbia cap a la comunitat internacional»

Mónica Baselga, Universitat Jaume I

L’espanyol és ja segon idioma internacional i inclús ostenta el títol de lingua franca. La majoria de les organitzacions internacionals, en un intent de reflectir totes les variacions, opten pel denominat espanyol internacional. En aquesta contribució, utilitze la teoria de la lingüística imperialista (Phillipson, 1992) per explicar quina variació aconsegueix l’estatus de llengua internacional i com. En un principi, durant el colonialisme, l’expansió de l’espanyol va ser producte de la coacció. Però, hui en dia la imposició és molt més subtil. Tot i que Llatinoamèrica té major presència i influència a l’esfera internacional i inclús l’espanyol passa a ser llengua de treball a l’ONU abans que Espanya formara part, la principal seu de la institució que normativitza la llengua està a Madrid.

Pel canvi d’estatus de l’espanyol europeu, en aquest treball em pregunte si el llenguatge emprat a l’ONU aconsegueix l’acceptabilitat entre els parlants d’eixa varietat. L’estudi ha estat dissenyat amb una metodologia qualitativa que permet captar les actituds i les motivacions dels entrevistats (n=4). S’han escollit estudiants de dret que estan familiaritzats amb el dret internacional per haver cursat alguna assignatura relacionada amb la matèria. En aquest treball, és pretén esbrinar si els parlants d’espanyol europeu, en concret advocats, rebutgen l’ús de variacions, encara que siguen subtils, i marquen la seua superioritat positiva. Per a interpretar les dades tomaré com a base distintes aportacions sobre conflictes intergrupals (Allport, 1979; Turner i Tajfel, 1979) i definiré grups per la varietat lingüística que parlen i per la possible glotofòbia respecte d’altres varietats.

Referències

ALLPORT W. Gordon (1979), The Nature of Prejudice, Addison-Wesley Publishing Company, pp. 30-46.

PHILLIPSON, Robert (1992), «Linguistic imperialism and linguicism», en: Linguistic Imperialism. Oxford: OUP, pp. 50-57.

Tafjel, TURNER, Jonathan (1979), An Integrative Theory of Intergroup Conflict, England: University of Bristol.

Resum de la comunicació: «La justícia com a punt de partida? Reflexions del discurs ètic de la interpretació en sol•licituds d’asil»

Gernot Hebenstreit, Universitat de Graz

Aquesta presentació explora les dimensions ètiques de la interpretació en vistes judicials de sol·licitud d’asil, en què la llengua del sistema ocupa una posició dominant respecte de les llengües dels sol·licitants. Partint de la teoria dels valors, l’article estudia la moral professional que afecta els intèrprets en aquest context. Des d’aquest marc, s’analitza una selecció de principis de treball, continguts en un manual utilitzat en tallers per a la formació d’intèrprets llecs a Àustria. Aquests principis es comparen amb els valors i les virtuts morals per a determinar quina funció representa la justícia, com a valor ètic central, en aquest context.

Paraules clau: interpretació; valors morals; ètica de la virtut, vistes de sol·licitud d’asil; justícia