Jornades

Resum de la comunicació: «Yayayku (‘pare nostre’): intents de desminorització a través de la traducció i difusió del quítxua i les llengües ameríndies per part de l’orde dominic»

 • 0 Comments

Lorena Hurtado Malillos, Universitat de Valladolid

Aquest estudi analitza la situació de les llengües minoritzades a l’Amèrica Llatina, en especial del quítxua, des d’un enfocament històric i jurídic. Per a fer-ho, es remunta al descobriment del Nou Món, als primers anys de conquesta i a la labor realitzada per la congregació dominica en la defensa dels pobles i les llengües indígenes.

L’activitat de les persones missioneres dominiques en el Nou Món no es va limitar a aspectes teològics. Aquestes persones missioneres comptaven amb una sòlida formació humanística i un domini de les llengües clàssiques, fet que els va aplanar el camí per a convertir-se en pioneres de la traducció i la difusió de les llengües indígenes d’Amèrica. Va ser el missioner fra Domingo de Santo Tomás qui va publicar el 1560 a Valladolid el primer diccionari quítxua-espanyol.

L’orde dominic destacà per la seua lluita a favor dels drets humans i per la seua denúncia dels abusos comesos contra els indígenes per part dels colonitzadors espanyols durant la conquesta d’Amèrica. El Sermó d’Antón de Montesinos o les Cròniques de Bartolomé de las Casas en són exemples. Aquesta labor repercutí també en la metròpoli: l’any 1512 es van promulgar les Lleis de Burgos, que van ser el primer codi d’ordenances per a protegir els pobles indígenes, i Francisco de Vitoria, pare del dret internacional, al capdavant de l’Escola de Salamanca, va elaborar una carta de llibertats dels pobles originaris d’Amèrica. La congregació dominica fou també fundadora de la Universitat Santo Tomàs d’Aquino (Santo Domingo), considerada la primera universitat del Nou Món. Ja llavors, aquests centres donaven una importància especial a l’aprenentatge de llengües. En les càtedres acabades de crear de les universitats del Perú o Mèxic, les persones missioneres havien de superar un examen de llengües ameríndies que les capacitava per a predicar.

Així, aquesta contribució tracta el plurilingüisme i les llengües minoritzades en el procés de la traducció i reivindica la funció de l’orde dominic en la protecció dels pobles del Nou Món i la conservació de les seues llengües.

Jornades

Resum de la comunicació: «L’adaptació com a ferramenta d’adequació de contingut discriminatori en el projecte de traducció d’Un día, una comida (Yoshinori Nagumo)»

 • 0 Comments

María Ferrer, Universitat Jaume I

En un context professional, quan la idiosincràsia de la cultura origen produeix best sellers que en la cultura meta poden ser discriminatoris i misògins, els professionals de la traducció i l’edició es veuen obligats a recapacitar sobre la seua funció: l’editor, vehicle del coneixement i de la cultura, vol vendre el llibre, però el missatge, entés en la seua forma original, pot ser controvertit. L’enfocament de la traducció serà clau. El cas d’Un día, una comida (Yoshinori Nagumo, 2012), un mètode d’aprimament articulat entorn de la idea que passar fam ens fa més bells, reflecteix el triomf de l’enfocament comercial encara que siga socialment inacceptable (apologia de l’anorèxia) sobre l’enfocament intel·lectual i l’enfocament de mediació (és a dir, comprendre com pensa la societat japonesa en general i l’autor en particular). El professional de la traducció, per indicació de l’editor, utilitza l’editing o l’adaptació perquè allò conflictiu passe desapercebut i dilueix la presència d’ideologies massa allunyades de la nostra cultura perquè siguen acceptables. Aquest procés culmina amb l’eliminació de passatges concrets que anul·len la càrrega que pot ser ofensiva per al lector occidental. Això demostra, d’una banda, que per a l’editor no és prioritari transmetre el missatge sinó reforçar el potencial comercial de l’autor-marca i del producte. D’una altra banda, que els esforços socials per lluitar contra la discriminació dels grups més vulnerables produeixen el rebuig de determinats components ideològics que, per mitjà de la traducció, desapareixen. En aquest procés, el professional de la traducció, expert en la cultura origen, exerceix una funció de mediador no sols cultural sinó també ideològic.

Jornades

Resum de la comunicació: «L’ideal de servei com a quinta essència: la funció de l’interés superior del client en els estudis d’interpretació»

 • 0 Comments

Mediha Ohranovi?, Universitat de Graz, Graz, Àustria

L’ideal de servei constitueix un element central de la denominada teoria de trets en la sociologia de les professions. L’ideal de servei és omnipresent en els models propostos en aquest marc i es presenta en interacció amb altres atributs de les professions: a) el coneixement, b) les associacions professionals i el codi ètic, c) la jurisdicció, l’autonomia i l’autoregulació. Aquest treball se centra en la funció de la característica de «l’ideal de servei» en els models de professionalització que s’han adaptat i adoptat en els estudis d’interpretació. Amb l’objectiu de provar la hipòtesi, es va dur a terme una anàlisi de contingut dels estudis publicats en l’àmbit dels estudis d’interpretació a fi d’esbrinar fins a quin punt cobreixen temes relacionats amb les quatre característiques centrals de les professions mencionades anteriorment, incloent-hi l’ideal de servei. L’anàlisi va posar de manifest que, encara que totes aquestes característiques estan presents en la literatura que tracta la professionalització de la interpretació, a cap d’elles se li atribueix una importància particular. Així, es planteja la qüestió de si la incursió dels estudis d’interpretació en la sociologia de les professions ha desatés la interacció complexa entre els diferents elements i la funció de l’ideal de servei com a part fonamental de la professionalització.

Paraules clau: interpretació; estudis de traducció; professionalització; sociologia de les professions; ideal de servei; interés superior del client