Un nou fons a l’Arxiu de la Universitat Jaume I: el Fons Rafael Balaguer

Sumant-nos a la celebració de la Setmana Internacional dels Arxius, organitzada entre els dies 8 i 12 de juny de 2026 pel Consell Internacional d’Arxius (ICA), us volem donar a conéixer el «Fons Rafael Balaguer», el darrer dels fons documentals incorporats a l’Arxiu UJI.

Rafael Balaguer: mestre i músic

Rafael Balaguer és una figura rellevant del panorama pedagògic i guitarrístic del segle XX a Espanya.

 

Rafael Balaguer llegint un discurs en la jubilació de Manuel Ros, director de la «Escuela Aneja de la Normal» de Castelló (1959).

Professor i director de l’Escola Normal de Castelló durant la Segona República, va sofrir la depuració com a mestre per la seua vinculació destacada amb el republicanisme.

En l’àmbit musical, Balaguer fou un dels deixebles més rellevants de Francesc Tàrrega i Joaquín García de la Rosa. Intèrpret i compositor de peces per a guitarra, va destacar però pel seu estudi de la literatura guitarrística.

Què pots trobar en el Fons Rafael Balaguer?

El Fons Balaguer ha sigut incorporat a l’Arxiu UJI gràcies a la donació feta per la família Balaguer-Ferrer a la nostra universitat i també gràcies a la investigació duta a terme pel professor de l’UJI, Antoni Ripollés, expert en la figura de Balaguer.

Aquesta tasca investigadora no sols ha permés situar a Rafael Balaguer com una figura clau en la conservació i transmissió de la música per a guitarra, sinó també, traure a la llum una documentació de gran valor que ara passarà a incrementar el patrimoni documental de la Universitat Jaume I.

Continuant la tasca iniciada pel professor Ripollés, l’Arxiu UJI ha dut a terme l’inventari, classificació, catalogació i ordenació final de tot el material. En total, s’han catalogat 878 documents, conservats en 10 caixes d’arxivament definitiu i una caixa d’arxiu fotogràfic. Es tracta de 736 partitures i 148 documents personals de Rafael Balaguer (dels quals, 59 són fotografies).

 

Preludi núm. 1 en do major [BWV 846], de J. S. Bach, arranjat per a guitarra per Rafael Balaguer.

Tota aquesta documentació es pot consultar a l’Arxiu General, en la cinquena planta de la Biblioteca i també mitjançant la base de dades d’accés públic del «Fons Rafael Balaguer», dins del Portal d’Arxiu UJI.

La documentació d’aquest fons, com hem vist, es divideix en dues parts diferenciades: un extens repertori de partitures per a guitarra i la documentació personal, pròpiament d’arxiu, de Rafael Balaguer i família.

Podem trobar un ampli corpus de partitures originals, manuscrites i transcripcions de tot el món i algunes molt antigues. Destaquen la partitura original de la versió d’Andrés Segovia de la Chacona de la Partita de Bach i també algunes de Matilde Salvador i de Vicent Asensio. També cal destacar algunes partitures amb dedicatòries manuscrites pertanyents a destacats intèrprets i compositors de l’època, com Andrés Segovia o Joaquín Rodrigo, entre d’altres.

A més d’aquest ric corpus de partitures, en aquest fons també trobarem la documentació del mètode inèdit per a guitarra elaborat per Balaguer en col·laboració amb Joaquín García de la Rosa.

 

Programa del recital de guitarra a càrrec de Rafael Balaguer acompanyat pel «Cuarteto de Castellón», celebrat en el Conservatori de Música de Castelló de la Plana en febrer de 1934.

Per tot això, aquest arxiu constitueix una eina clau per a comprendre l’evolució del repertori guitarrístic i el desenvolupament de la transcripció i l’edició musical per a guitarra durant el segle XX, servint així de referència per a intèrprets, editors i investigadors.

Pel que fa als documents personals de Balaguer, cal destacar la correspondència inèdita que va mantindre amb Andrés Segovia o Joaquín Rodrigo; les fotografies icòniques amb altres compositors i músics (com Vicent Asensio o Andrés Segovia); o els documents referits a la història del Certamen Internacional de Guitarra “Francisco Tárrega” de Benicàssim, del qual Balaguer va ser jurat fins als últims anys de la seua vida.

Finalment, els documents que fan referència a la tasca professional de Rafael Balaguer, sense dubte seran de gran valor per a l’estudi dels esdeveniments polítics, socials i educatius viscuts durant el segle XX al voltant dels estudis de Magisteri a Castelló i, finalment, per a l’estudi de la repressió franquista contra els mestres republicans i la importància que el nou règim va concedir al control ideològic de l’educació.

 

Rafael Balaguer juntament amb els altres membres del jurat del IX Certamen Internacional de Guitarra «Francisco Tárrega».

Per conéixer més sobre Rafael Balaguer i el seu fons d’arxiu, pots consultar diversos articles publicats, com ara:

Ripollés Mansilla, Antonio. 2026. «Estudio y catalogo de las obras para guitarra del legado del Fondo Musical Rafael Balaguer». Revista de Musicologia (pendent de publicació).

Ripollés Mansilla, Antonio, y Narcís Tena Sales. 2025. «Rafael Balaguer Ferrer: músico, republicano, director de a Escuela Normal de Castelló y depurado por la dictadura franquista». Millars. Espai I Història, n.º 59 (desembre):165-202. https://doi.org/10.6035/Millars.2025.59.7.

Emo Barberá, Carmen y Manuel Rosas Artola. 2025. El Pla professional de 1931 a l’Escola Normal de Magisteri Primari de Castelló de la Plana durant la Segona República. Castelló de la Plana: Publicacions de la Universitat Jaume I. 9788410349797

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *