Category Archives: Balearic Islands

by monzo

Els catalanoparlants adoptius d’Inca: mudes lingüístiques, identitats múltiples, subjectivitat transcultural

David-Jordi Llobet-Martín

Aquesta proposta de ponència és el fruit d’una recerca qualitativa sobre els catalanoparlants adoptius, o nous catalanoparlants, de la ciutat d’Inca (Mallorca). Amb un enfocament etnogràfic, s’analitzen els discursos de persones que no tenen el català com a llengua inicial (L1) però l’han adoptat com a llengua habitual (LH) i, en alguns casos, també com a llengua d’identificació (LI). L’objectiu és extreure’n les experiències significatives que han configurat les seves trajectòries lingüístiques, parant una atenció especial als processos de mudes lingüístiques i d’adopció lingüística i a la relació entre aquests processos i les identitats etnosocials i etnolingüístiques que expressen, en el marc de la construcció de la pròpia subjectivitat transcultural.

L’estudi s’emmarca en la sociolingüística crítica i en l’antropologia lingüística, i la metodologia utilitzada ha estat l’entrevista en profunditat. La selecció dels informants ha tingut en compte diferents variables per garantir la diversitat de la mostra des del punt de vista de l’edat, el gènere, l’origen geogràfic i etnolingüístic familiar i la posició social.

L’estudi pretén estendre la línia de recerca duita a terme sobre les experiències dels nous catalanoparlants i els processos de mudes lingüístiques en l’àmbit de Catalunya i del País Valencià a un altre àmbit territorial del domini lingüístic del català fins ara inexplorat des d’aquesta perspectiva, com és l’illa de Mallorca.

Paraules clau: sociolingüística, etnografia, nous parlants, adopció lingüística, mudes lingüístiques, identitat, subjectivitat, transculturalitat.

by monzo

Iniciatives davant un problema estructural en l’administració de justícia de les Illes Balears

Maria Ballester Cardell

En el 5è informe del comitè d’experts sobre els compromisos adquirits per l’Estat espanyol en relació a la Carta Europea per a les Llengües Regionals o Minoritàries, i en relació a les Illes Balears, es proposa la modificació de la Llei Orgànica del Poder Judicial per a garantir l’ús del català en els processos judicials quan ho sol·liciti una de les parts, així com utilitzar el català en relació a l’Administració General de l’Estat.

Encara ara l’àmbit judicial es manté com un entorn dissuasiu per a l’ús de la llengua catalana, que es troba en una situació especialment precària. Hi ha una enorme distància entre l’ús social del català i l’ús de la llengua pròpia en l’administració de justícia. Si en l’àmbit judicial l’administració no s’adreça als ciutadans en la llengua pròpia del territori no és realista pensar en l’avanç de l’ús del català en aquest entorn, en el qual, a més, el ciutadà es pot sentir més desprotegit i vulnerable. Tot i que la llei obliga que l’administració s’adapti per salvaguardar els drets d’opció lingüística dels ciutadans, finalment és la societat la que s’ha d’adequar a l’administració de justícia. La qual cosa fa perdurar una situació precària i un xoc entre els drets dels ciutadans (formalment reconeguts) i la realitat pràctica, en què l’ús del català en l’esfera judicial és pràcticament testimonial.

En la presentació de Memòria anual de 2020 del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, el President del Tribunal Superior de Justícia anuncia una línia d’actuació d’impuls del català amb l’objectiu de superar l’endarreriment de la implantació de llengua catalana en l’administració de justícia. Es tracta d’un pla que es pretén amplificar la informació sobre els drets lingüístics en l’àmbit de l’administració de justícia, com ara emprar cartells informatius en els edificis judicials, mitjançant els quals es recordi als ciutadans que es poden dirigir als jutges o magistrats en llengua catalana; posar a disposició dels membres de la carrera judicial diccionaris lèxics de traducció de la terminologia jurídica; i disposar en la Gerència Territorial del Ministeri de Justícia d’uns programes de traducció automatitzada perquè es puguin fer les traduccions que s’hagin de menester. El president del Tribunal Superior de Justícia expressa la seva voluntat d’implicar també a altres entitats o institucions, com Direcció General de Política Lingüística, la Universitat de les Illes Balears i els Col·legis d’Advocats i de Procuradors de les Illes Balears.

Paraules clau: administració de Justícia, drets lingüístics.