Archives

by monzo

Els catalanoparlants adoptius d’Inca: mudes lingüístiques, identitats múltiples, subjectivitat transcultural

David-Jordi Llobet-Martín

Aquesta proposta de ponència és el fruit d’una recerca qualitativa sobre els catalanoparlants adoptius, o nous catalanoparlants, de la ciutat d’Inca (Mallorca). Amb un enfocament etnogràfic, s’analitzen els discursos de persones que no tenen el català com a llengua inicial (L1) però l’han adoptat com a llengua habitual (LH) i, en alguns casos, també com a llengua d’identificació (LI). L’objectiu és extreure’n les experiències significatives que han configurat les seves trajectòries lingüístiques, parant una atenció especial als processos de mudes lingüístiques i d’adopció lingüística i a la relació entre aquests processos i les identitats etnosocials i etnolingüístiques que expressen, en el marc de la construcció de la pròpia subjectivitat transcultural.

L’estudi s’emmarca en la sociolingüística crítica i en l’antropologia lingüística, i la metodologia utilitzada ha estat l’entrevista en profunditat. La selecció dels informants ha tingut en compte diferents variables per garantir la diversitat de la mostra des del punt de vista de l’edat, el gènere, l’origen geogràfic i etnolingüístic familiar i la posició social.

L’estudi pretén estendre la línia de recerca duita a terme sobre les experiències dels nous catalanoparlants i els processos de mudes lingüístiques en l’àmbit de Catalunya i del País Valencià a un altre àmbit territorial del domini lingüístic del català fins ara inexplorat des d’aquesta perspectiva, com és l’illa de Mallorca.

Paraules clau: sociolingüística, etnografia, nous parlants, adopció lingüística, mudes lingüístiques, identitat, subjectivitat, transculturalitat.

by monzo

Ideologies i tries lingüístiques: del programa electoral als usos lingüístics

Víctor Bargiela Zotes

El debat electoral de TV3 per a les eleccions a les Corts espanyoles del 10 de novembre de 2019 (Sanchís 2019) va ser el primer des de 1984 que no es va realitzar íntegrament en català. S’estudien tres aspectes amb l’objectiu d’analitzar què condiciona les tries lingüístiques. Primer de tot, la relació entre les tries lingüístiques i la posició ideològica extreta dels apartats de llengua dels programes electorals de cada partit. Segon, com afecta la ideologia política dels partits a la posició respecte l’autenticitat i l’anonimat de la llengua (Woolard 2016). I tercer, com condiciona la identitat dels interlocutors les tries lingüístiques en base al model del disseny de l’auditori (Bell 1984) i a fenòmens propis del procés de bilingüització com la convergència lingüística (Vila i Galindo 2012) o la lleialtat lingüística (Weinreich 1956).

Per tal d’estudiar aquestes qüestions s’analitza el debat a 8 celebrat a TV3 el 5 de novembre de 2019 amb motiu de les eleccions generals a les Corts espanyoles del 10 de novembre. S’observen tres fragments que sumen 50 minuts de debat per tal de comptabilitzar quants segons parla cada participant, a qui i en quina llengua, així com el nombre d’intervencions. Aquestes dades s’analitzaran conjuntament amb els punts referents a la política lingüística de Catalunya dels programes electorals de cadascun dels vuit partits participants en el debat.

Referències

BELL, A. (1984). Language style as audience design. Londres: Cambridge University Press.

SANCHÍS, V. (moderador). (5 de novembre de 2019). El debat a 8 de TV3 per les eleccions generals del 10N [programa de TV]. CCMA (productor executiu). Barcelona: TV3.

WEINREICH, U. (1953). Languages in Contact: Findings and Problems. Den Haag: Mouton Publishers.

WOOLARD, K. (2016) Singular and plural; ideologies of lingüístic authority in 21st century Catalonia. Londres: Oxford University Press.

VILA, F. X.; GALINDO, M. (2012). «Sobre la història i l’extensió de la norma de convergència lingüística a Catalunya». Dins Vila, F. Xavier (ed.): Posar-hi la base: usos i aprenentatges lingüístics en el domini català. Barcelona: IEC (31-45).

Paraules clau: ideologia lingüística, política lingüística, tria lingüística.

by monzo

“L’irlandès és la llengua oficial però no la parla ningú”: una crítica del concepte de la irlandització del català

Alexandra Philbin

El títol d’aquesta presentació ve de la definició de “la irlandització” del català que va oferir la professora Raquel Casesnoves de la Universitat de València en un article d’El Temps al desembre 2021. El terme apunta a un procés pel qual la política lingüística reconeix una llengua minoritzada oficialment (amb senyals bilingües pel carrer i provisions a l’escola i a l’administració pública, per exemple) mentre l’ús lingüístic és pràcticament zero. Amb el terme es pot entendre que la República d’Irlanda n’és un exemple clar per la seua política lingüística respecte a l’irlandés. Aquesta noció representa un discurs recurrent dins del món de la promoció del català: es troben referències al terme a la literatura catalana, als mitjans de comunicació i en anàlisis acadèmiques. El discurs suggereix que la situació lingüística de l’irlandés a la República d’Irlanda suscita la por: el català no ha de seguir el camí de l’irlandés.

En aquesta presentació, oferisc una anàlisi crítica d’aquesta noció. Primer, explique el desenvolupament de la noció, traçant diverses referències al terme. Segon, aclarisc alguns punts sobre la situació real de l’irlandés a la República d’Irlanda, mostrant amb estadístiques censals que l’afirmació que “no parla ningú [la llengua irlandesa]” és clarament falsa. També reflexione sobre una crítica popular dins de la comunitat de parla irlandesa que menciona una diferència entre l’estatus oficial de la llengua a la política i el suport que de veritat rep. Finalment, afirme que la noció de la irlandització és inadequat per descriure la situació lingüística a la República d’Irlanda. A més a més, argumente que l’ús d’aquest tema representa, en els millors dels casos, una anàlisi mandrosa de la situació, i en els pitjors, una anàlisi insolidària, irrespectuosa i en contra de l’esperit de la promoció de les llengües minoritzades.

Paraules clau: irlandès, català, llengües minoritzades, ideologia, la política lingüística, l’ús lingüístic.

by monzo

Efectes ideològics de la minorització del valencià: per què el bilingüisme social no és igualitari

Miguel Vázquez Sanchis

En una comunitat de parla bilingüe, l’ús exclusiu d’una de les llengües en una situació determinada implica necessàriament l’omissió de l’altra llengua. Esta constatació lògica és la base d’una concepció de la igualtat lingüística que rep el suport de, com a mínim, tres de les sis formacions polítiques amb representació a les Corts Valencianes: la promoció activa del valencià seria un atac als drets lingüístics dels castellanoparlants. A més de la multitud d’entrebancs legislatius i judicials que han de defugir, els responsables d’elaborar o implementar polítiques lingüístiques favorables a la llengua minoritzada es troben davant d’un argument intencionadament reduccionista difícil de desmuntar. No n’hi ha prou amb referir-se a la gran diferència en la proporció de parlants competents en cada llengua, una situació que des del sector esmentat es justifica com a decisió conscient de la població, segons el principi individualista de l’anomenada “llibertat d’elecció de llengua” (Burban, 2021).

En estes circumstàncies, els agents de la planificació lingüística han de conéixer amb detall la multidimensionalitat de la minorització del valencià, amb un doble objectiu: d’una banda, nodrir amb dades un argumentari que demostre la necessitat de la discriminació positiva per a garantir la igualtat de drets lingüístics, d’altra banda, detectar i delimitar possibles àmbits d’actuació més enllà de l’ensenyament de la llengua.

A partir de les ideologies lingüístiques registrades en treballs com els de Baldaquí (2009, 2015), Mas i Miralles (2018), Casesnoves (2010), González Martínez i Blas Arroyo (2011) i Flors Mas (2020), compararem la situació del valencià a la del castellà en àmbits tan diversos com l’avaluació del registre dels mitjans, la percepció distorsionada de l’ús social, la capacitat d’atracció de nous parlants habituals, l’heterogeneïtat d’opinions en el valor atribuït a llengua pròpia o l’acollida lingüística de la immigració. El panorama sociolingüístic dibuixat testimoniarà la distància entre els punts de partida de cada llengua en el (potencial) procés de normalització.

Paraules clau: llengües minoritzades, ideologies lingüístiques, valencià, català.