Category Archives: Catalán

by monzo

Política de traducció a la Comunitat Valenciana: 2011-2022

David ar Rouz

L’any 2011 vaig entrevistar traductors i traductores de les institucions públiques de cinc comunitats autònomes de l’Estat espanyol, entre les quals la Comunitat Valenciana, per a determinar el valor de la traducció en una Europa multilingüe (ar Rouz, 2012). Les respostes donaven una imatge de la política de traducció efectiva d’aquestes institucions amb, sobre tot, un nombre de funcionaris dedicats específicament a tasques de traducció. Amb aquesta investigació s’havia posat de manifest com aquesta política de suport a la traducció tenia com a benefici el respecte dels drets lingüístics dels ciutadans, a més d’afavorir l’economia, la coneixença, la distinció social i geopolítica, la democràcia i la pau.
Què ha passat deu anys després? S’ha mantingut la mateixa política de traducció en les institucions públiques de la Comunitat Valenciana? Com han afectat les retallades econòmiques? En aquest treball faré una comparativa de les dades inicials amb les dades actuals, en concret en aspectes com el nombre de traductors, el volum de traduccions, les eines utilitzades, l’organització dels serveis. La presentació dels resultats s’acompanyarà d’una reflexió sobre si el dret a la llengua que dona la traducció en l’àmbit institucional es tradueix en un ús efectiu, i provaré de respondre a les preguntes següents: es pot saber i mesurar què en fan els ciutadans, consulten les traduccions en valencià? La traducció institucional respon a les necessitats dels ciutadans o és sobre tot simbòlica (García de Toro, 2009)? Le Nevez (2013: 90) afirmava que caldria anar més enllà dels paradigmes del dret a la llengua o del canvi de llengua. Segons les respostes o la falta de respostes, proposarem possibles accions de millora de les polítiques de traducció.

Bibliografia:
Ar Rouz David (2012). Les enjeux de la traduction dans une Europe plurilingue. Tesi de doctorat supervisada per Jean Peeters. Lorient : Université Bretagne-Sud.
García de Tora Cristina (2009). La traducción entre lenguas en contacto: catalán y español. Berlin: Peter Lang.
Le Nevez Adam (2013). «The social practice of Breton: an epistemological challenge», en Michael Hornsby & Dick Vigers, International Journal of the Sociology of Language. Special Issue. Breton: the Postvernacular Challenge. Berlin: De Gruyter Mouton, 2013. p. 87-102.

Paraules clau: traducció, política de traducció, àmbit institucional.

by monzo

Els catalanoparlants adoptius d’Inca: mudes lingüístiques, identitats múltiples, subjectivitat transcultural

David-Jordi Llobet-Martín

Aquesta proposta de ponència és el fruit d’una recerca qualitativa sobre els catalanoparlants adoptius, o nous catalanoparlants, de la ciutat d’Inca (Mallorca). Amb un enfocament etnogràfic, s’analitzen els discursos de persones que no tenen el català com a llengua inicial (L1) però l’han adoptat com a llengua habitual (LH) i, en alguns casos, també com a llengua d’identificació (LI). L’objectiu és extreure’n les experiències significatives que han configurat les seves trajectòries lingüístiques, parant una atenció especial als processos de mudes lingüístiques i d’adopció lingüística i a la relació entre aquests processos i les identitats etnosocials i etnolingüístiques que expressen, en el marc de la construcció de la pròpia subjectivitat transcultural.

L’estudi s’emmarca en la sociolingüística crítica i en l’antropologia lingüística, i la metodologia utilitzada ha estat l’entrevista en profunditat. La selecció dels informants ha tingut en compte diferents variables per garantir la diversitat de la mostra des del punt de vista de l’edat, el gènere, l’origen geogràfic i etnolingüístic familiar i la posició social.

L’estudi pretén estendre la línia de recerca duita a terme sobre les experiències dels nous catalanoparlants i els processos de mudes lingüístiques en l’àmbit de Catalunya i del País Valencià a un altre àmbit territorial del domini lingüístic del català fins ara inexplorat des d’aquesta perspectiva, com és l’illa de Mallorca.

Paraules clau: sociolingüística, etnografia, nous parlants, adopció lingüística, mudes lingüístiques, identitat, subjectivitat, transculturalitat.

by monzo

Ideologies i tries lingüístiques: del programa electoral als usos lingüístics

Víctor Bargiela Zotes

El debat electoral de TV3 per a les eleccions a les Corts espanyoles del 10 de novembre de 2019 (Sanchís 2019) va ser el primer des de 1984 que no es va realitzar íntegrament en català. S’estudien tres aspectes amb l’objectiu d’analitzar què condiciona les tries lingüístiques. Primer de tot, la relació entre les tries lingüístiques i la posició ideològica extreta dels apartats de llengua dels programes electorals de cada partit. Segon, com afecta la ideologia política dels partits a la posició respecte l’autenticitat i l’anonimat de la llengua (Woolard 2016). I tercer, com condiciona la identitat dels interlocutors les tries lingüístiques en base al model del disseny de l’auditori (Bell 1984) i a fenòmens propis del procés de bilingüització com la convergència lingüística (Vila i Galindo 2012) o la lleialtat lingüística (Weinreich 1956).

Per tal d’estudiar aquestes qüestions s’analitza el debat a 8 celebrat a TV3 el 5 de novembre de 2019 amb motiu de les eleccions generals a les Corts espanyoles del 10 de novembre. S’observen tres fragments que sumen 50 minuts de debat per tal de comptabilitzar quants segons parla cada participant, a qui i en quina llengua, així com el nombre d’intervencions. Aquestes dades s’analitzaran conjuntament amb els punts referents a la política lingüística de Catalunya dels programes electorals de cadascun dels vuit partits participants en el debat.

Referències

BELL, A. (1984). Language style as audience design. Londres: Cambridge University Press.

SANCHÍS, V. (moderador). (5 de novembre de 2019). El debat a 8 de TV3 per les eleccions generals del 10N [programa de TV]. CCMA (productor executiu). Barcelona: TV3.

WEINREICH, U. (1953). Languages in Contact: Findings and Problems. Den Haag: Mouton Publishers.

WOOLARD, K. (2016) Singular and plural; ideologies of lingüístic authority in 21st century Catalonia. Londres: Oxford University Press.

VILA, F. X.; GALINDO, M. (2012). «Sobre la història i l’extensió de la norma de convergència lingüística a Catalunya». Dins Vila, F. Xavier (ed.): Posar-hi la base: usos i aprenentatges lingüístics en el domini català. Barcelona: IEC (31-45).

Paraules clau: ideologia lingüística, política lingüística, tria lingüística.

by monzo

“L’irlandès és la llengua oficial però no la parla ningú”: una crítica del concepte de la irlandització del català

Alexandra Philbin

El títol d’aquesta presentació ve de la definició de “la irlandització” del català que va oferir la professora Raquel Casesnoves de la Universitat de València en un article d’El Temps al desembre 2021. El terme apunta a un procés pel qual la política lingüística reconeix una llengua minoritzada oficialment (amb senyals bilingües pel carrer i provisions a l’escola i a l’administració pública, per exemple) mentre l’ús lingüístic és pràcticament zero. Amb el terme es pot entendre que la República d’Irlanda n’és un exemple clar per la seua política lingüística respecte a l’irlandés. Aquesta noció representa un discurs recurrent dins del món de la promoció del català: es troben referències al terme a la literatura catalana, als mitjans de comunicació i en anàlisis acadèmiques. El discurs suggereix que la situació lingüística de l’irlandés a la República d’Irlanda suscita la por: el català no ha de seguir el camí de l’irlandés.

En aquesta presentació, oferisc una anàlisi crítica d’aquesta noció. Primer, explique el desenvolupament de la noció, traçant diverses referències al terme. Segon, aclarisc alguns punts sobre la situació real de l’irlandés a la República d’Irlanda, mostrant amb estadístiques censals que l’afirmació que “no parla ningú [la llengua irlandesa]” és clarament falsa. També reflexione sobre una crítica popular dins de la comunitat de parla irlandesa que menciona una diferència entre l’estatus oficial de la llengua a la política i el suport que de veritat rep. Finalment, afirme que la noció de la irlandització és inadequat per descriure la situació lingüística a la República d’Irlanda. A més a més, argumente que l’ús d’aquest tema representa, en els millors dels casos, una anàlisi mandrosa de la situació, i en els pitjors, una anàlisi insolidària, irrespectuosa i en contra de l’esperit de la promoció de les llengües minoritzades.

Paraules clau: irlandès, català, llengües minoritzades, ideologia, la política lingüística, l’ús lingüístic.

by monzo

Efectes ideològics de la minorització del valencià: per què el bilingüisme social no és igualitari

Miguel Vázquez Sanchis

En una comunitat de parla bilingüe, l’ús exclusiu d’una de les llengües en una situació determinada implica necessàriament l’omissió de l’altra llengua. Esta constatació lògica és la base d’una concepció de la igualtat lingüística que rep el suport de, com a mínim, tres de les sis formacions polítiques amb representació a les Corts Valencianes: la promoció activa del valencià seria un atac als drets lingüístics dels castellanoparlants. A més de la multitud d’entrebancs legislatius i judicials que han de defugir, els responsables d’elaborar o implementar polítiques lingüístiques favorables a la llengua minoritzada es troben davant d’un argument intencionadament reduccionista difícil de desmuntar. No n’hi ha prou amb referir-se a la gran diferència en la proporció de parlants competents en cada llengua, una situació que des del sector esmentat es justifica com a decisió conscient de la població, segons el principi individualista de l’anomenada “llibertat d’elecció de llengua” (Burban, 2021).

En estes circumstàncies, els agents de la planificació lingüística han de conéixer amb detall la multidimensionalitat de la minorització del valencià, amb un doble objectiu: d’una banda, nodrir amb dades un argumentari que demostre la necessitat de la discriminació positiva per a garantir la igualtat de drets lingüístics, d’altra banda, detectar i delimitar possibles àmbits d’actuació més enllà de l’ensenyament de la llengua.

A partir de les ideologies lingüístiques registrades en treballs com els de Baldaquí (2009, 2015), Mas i Miralles (2018), Casesnoves (2010), González Martínez i Blas Arroyo (2011) i Flors Mas (2020), compararem la situació del valencià a la del castellà en àmbits tan diversos com l’avaluació del registre dels mitjans, la percepció distorsionada de l’ús social, la capacitat d’atracció de nous parlants habituals, l’heterogeneïtat d’opinions en el valor atribuït a llengua pròpia o l’acollida lingüística de la immigració. El panorama sociolingüístic dibuixat testimoniarà la distància entre els punts de partida de cada llengua en el (potencial) procés de normalització.

Paraules clau: llengües minoritzades, ideologies lingüístiques, valencià, català.

by monzo

El marc legal del català a l’escola a la cruïlla

Taula rodona: Antoni Llabrés Fuster (Illes Balears), Vicenta Tasa (País Valencià) i Anna Maria Pla Boix (Catalunya)

La situació del català en el sistema educatiu és en aquests moments d’una fragilitat extrema. En el cas de Catalunya, cal buscar-ne l’origen en la sentència 31/2010 del Tribunal Constitucional, sobre l’Estatut de 2006, a on es va establir que el castellà, com a llengua oficial de l’Estat, té necessàriament la condició de vehicular. Actualment, es viu un període d’incertesa després de la STSJ de desembre de 2020, que imposa l’ús del castellà com a llengua vehicular en un 25% de l’horari lectiu amb caràcter general per a tots els centres (a diferència del reguitzell de resolucions que afecten casos individuals, que es van multiplicant), l’execució de la qual ha generat una gran controvèrsia. Per a fer-hi front, la Generalitat prepara un decret, del qual només es coneix algun esborrany, que deixaria en mans dels centres educatius, en el marc de la seva autonomia, la determinació dels criteris d’ús de les dues llengües oficials. Aquesta previsió donaria entrada al castellà com a llengua vehicular de l’ensenyament en una proporció a hores d’ara indeterminada.

Al País Valencià, la Llei 4/2018, del plurilingüisme en el sistema educatiu, preveu, a través del ‘programa d’educació plurilingüe i cultural’, que el temps mínim destinat als continguts curriculars en cadascuna de les llengües oficials, en el conjunt de l’escolaritat obligatòria, ha de ser del 25 % de les hores lectives, i que entre el 15 i el 25% cal destinar-lo a la llengua estrangera. Aquest plantejament acaba amb els tradicionals programes (PIP i especialment PEL) que havien propiciat l’aplicació d’estratègies d’immersió lingüística en una percentatge considerable de centres de l’ensenyament públic, això sí, amb una distribució territorial molt desigual.

Finalment, pel que fa a les Illes Balears, la nova Llei d’educació, aprovada el proppassat 22 de febrer, pretén donar continuïtat, ara amb rang legal, al model lingüístic escolar que s’ha vingut aplicant els últims vint-i-cinc anys, i que havia estat introduït pel conegut com a ‘Decret de mínims’ (Decret 92/1997). El model s’articula a partir de la fixació d’un mínim per al català per a tots els centres, la meitat del còmput horari escolar, i permetent que els centres educatius puguin decidir, a través del seu projecte lingüístic, en quina de les dues llengües oficials vehiculen la meitat restant. Això ha permès incrementar la proporció de català per damunt del mínim permès fins arribar, si és el cas, a la totalitat de l’horari lectiu (en relació a les assignatures lingüístiques), possibilitant a la pràctica un sistema d’immersió lingüística molt generalitzat a l’ensenyament públic. A hores d’ara resta pendent de resoldre un recurs d’una associació de professors davant del TSJ, que reclama la imposició del castellà en el 25% de l’horari lectiu.

Es proposa analitzar la situació als tres territoris, posant el focus en els problemes comuns a què s’enfronta la llengua en l’actualitat.

Paraules clau: model lingüístic escolar, llengua vehicular, immersió lingüística.

by monzo

Iniciatives davant un problema estructural en l’administració de justícia de les Illes Balears

Maria Ballester Cardell

En el 5è informe del comitè d’experts sobre els compromisos adquirits per l’Estat espanyol en relació a la Carta Europea per a les Llengües Regionals o Minoritàries, i en relació a les Illes Balears, es proposa la modificació de la Llei Orgànica del Poder Judicial per a garantir l’ús del català en els processos judicials quan ho sol·liciti una de les parts, així com utilitzar el català en relació a l’Administració General de l’Estat.

Encara ara l’àmbit judicial es manté com un entorn dissuasiu per a l’ús de la llengua catalana, que es troba en una situació especialment precària. Hi ha una enorme distància entre l’ús social del català i l’ús de la llengua pròpia en l’administració de justícia. Si en l’àmbit judicial l’administració no s’adreça als ciutadans en la llengua pròpia del territori no és realista pensar en l’avanç de l’ús del català en aquest entorn, en el qual, a més, el ciutadà es pot sentir més desprotegit i vulnerable. Tot i que la llei obliga que l’administració s’adapti per salvaguardar els drets d’opció lingüística dels ciutadans, finalment és la societat la que s’ha d’adequar a l’administració de justícia. La qual cosa fa perdurar una situació precària i un xoc entre els drets dels ciutadans (formalment reconeguts) i la realitat pràctica, en què l’ús del català en l’esfera judicial és pràcticament testimonial.

En la presentació de Memòria anual de 2020 del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, el President del Tribunal Superior de Justícia anuncia una línia d’actuació d’impuls del català amb l’objectiu de superar l’endarreriment de la implantació de llengua catalana en l’administració de justícia. Es tracta d’un pla que es pretén amplificar la informació sobre els drets lingüístics en l’àmbit de l’administració de justícia, com ara emprar cartells informatius en els edificis judicials, mitjançant els quals es recordi als ciutadans que es poden dirigir als jutges o magistrats en llengua catalana; posar a disposició dels membres de la carrera judicial diccionaris lèxics de traducció de la terminologia jurídica; i disposar en la Gerència Territorial del Ministeri de Justícia d’uns programes de traducció automatitzada perquè es puguin fer les traduccions que s’hagin de menester. El president del Tribunal Superior de Justícia expressa la seva voluntat d’implicar també a altres entitats o institucions, com Direcció General de Política Lingüística, la Universitat de les Illes Balears i els Col·legis d’Advocats i de Procuradors de les Illes Balears.

Paraules clau: administració de Justícia, drets lingüístics.