Miguel Vázquez Sanchis
En una comunitat de parla bilingüe, l’ús exclusiu d’una de les llengües en una situació determinada implica necessàriament l’omissió de l’altra llengua. Esta constatació lògica és la base d’una concepció de la igualtat lingüística que rep el suport de, com a mínim, tres de les sis formacions polítiques amb representació a les Corts Valencianes: la promoció activa del valencià seria un atac als drets lingüístics dels castellanoparlants. A més de la multitud d’entrebancs legislatius i judicials que han de defugir, els responsables d’elaborar o implementar polítiques lingüístiques favorables a la llengua minoritzada es troben davant d’un argument intencionadament reduccionista difícil de desmuntar. No n’hi ha prou amb referir-se a la gran diferència en la proporció de parlants competents en cada llengua, una situació que des del sector esmentat es justifica com a decisió conscient de la població, segons el principi individualista de l’anomenada “llibertat d’elecció de llengua” (Burban, 2021).
En estes circumstàncies, els agents de la planificació lingüística han de conéixer amb detall la multidimensionalitat de la minorització del valencià, amb un doble objectiu: d’una banda, nodrir amb dades un argumentari que demostre la necessitat de la discriminació positiva per a garantir la igualtat de drets lingüístics, d’altra banda, detectar i delimitar possibles àmbits d’actuació més enllà de l’ensenyament de la llengua.
A partir de les ideologies lingüístiques registrades en treballs com els de Baldaquí (2009, 2015), Mas i Miralles (2018), Casesnoves (2010), González Martínez i Blas Arroyo (2011) i Flors Mas (2020), compararem la situació del valencià a la del castellà en àmbits tan diversos com l’avaluació del registre dels mitjans, la percepció distorsionada de l’ús social, la capacitat d’atracció de nous parlants habituals, l’heterogeneïtat d’opinions en el valor atribuït a llengua pròpia o l’acollida lingüística de la immigració. El panorama sociolingüístic dibuixat testimoniarà la distància entre els punts de partida de cada llengua en el (potencial) procés de normalització.
Paraules clau: llengües minoritzades, ideologies lingüístiques, valencià, català.