El reconeixement legal de les llengües de signes i la protecció dels drets dels signants: el cas de la llengua de signes catalana (LSC)

Dr. Josep Quer

La llengua de signes catalana (LSC) és una de les dues llengües de signes reconegudes a l’Estat per llei (el 2010 a Catalunya amb una llei específica; el 2007 a l’Estat amb una llei global d’accessibilitat per a les persones sordes). Després de les expectatives generades entre els usuaris de la llengua i altres col·lectius vinculats a la Comunitat Sorda de Catalunya, és un moment oportú per fer balanç dels aspectes en què s’ha avançat i d’aquells altres en què no hi ha hagut progressos. En aquesta presentació s’identifiquen els drets que caldria garantir tant a la persona sorda individual com al col·lectiu d’usuaris, una distinció que sovint no s’emfasitza prou, perquè no s’entenen les especificitats de la sordesa i la llengua de signes. Les necessitats dels signants sords no es poden tractar simplement com les d’una minoria lingüística, perquè la llengua de signes n’és la primera llengua i l’accés a la llengua o llengües orals de l’entorn sovint és limitada. Això afecta, per exemple, els signants no només en la seva vida quotidiana sinó també sovint en l’exercici dels seus drets com a ciutadans. Al mateix temps, per a la gran majoria d’individus sords la llengua de signes no es troba en el seu entorn familiar immediat en néixer i durant els primers anys de vida, que són determinants per al desenvolupament de la capacitat del llenguatge. Abordarem els factors que condicionen aquest aspecte tan decisiu de les persones sordes en el seu desenvolupament lingüístic, cognitiu, social i emocional, i que en darrer terme tenen a veure amb decisions fonamentalment ideològiques de caire oralista (implícit o explícit) en els sectors de la sanitat i l’educació. Créixer amb la llengua de signes no aïlla les persones sordes de la majoria oient de la societat que fa servir les llengües orals, ni interfereix en l’aprenentatge d’aquestes llengües, sinó que, per contra, garanteix la base del desenvolupament lingüístic, un dret fonamental, independentment de quina sigui la llengua d’us preferent més enllà de la infantesa.

Language rights and linguistic justice in international law: Lost in translation?

Dr. Jacqueline Mowbray

While there is no single ‘right to language’ in international law, a range of international legal provisions protect languages and their speakers. These includeminority rights, which protect the rights of minorities to ‘use their own language’; non-discrimination rights; rights to freedom of expression; rights to culture; and other rights, such as the right to a fair trial, which can be used incidentally to protect language interests in certain situations. This paper considers the extent to which these rights are capable of delivering linguistic justice, and the assumptions embedded in international law as to the role of translation and interpretation in that process. Drawing on insights from other disciplines, including particularly sociolinguistics and translation studies, I argue that the conceptualisation of both ‘linguistic justice’ and ‘translation’ within international law is deficient in certain key respects. In particular, in focusing on translation as a primary means of protecting language rights and addressing injustices associated with language use, international law conceals injustices which can result from the process of translation itself. As a result, the promise of language rights fails to translate into linguistic justice.

On the limits of translation in legal-lay communication

Dr. Philipp S. Angermeyer

In democratic societies, the use of interpreters or translators is widely viewed as a suitable remedy for preserving the rights of individuals who interact with the judicial system but are not proficient in its dominant language. However, this view tends to ignore the effects of interpreting and translation on legal-lay communication. Drawing on pragmatic and sociolinguistic analyses of court interpreting and of written translation in institutional contexts, this talk explores ways in which particular practices of translation may disadvantage and discriminate against speakers of non-dominant languages.