L’origen del còmic tal com el coneixem en l’actualitat es troba a cavall entre la fi del segle XIX i el principi del segle XX en la premsa nord-americana, on aquest mitjà de comunicació de masses (el primer) comença a tenir molta importància. A causa dels nous mitjans tècnics que sorgeixen amb la industrialització i a l’augment de l’alfabetització entre la població estatunidenca es va afavorir l’aparició de grans periòdics, com va ser el cas del New York World de Joseph Pulitzer i aleshores, en les pàgines d’aquests periòdics es comencen a publicar les conegudes tires còmiques. Més tard es canvia de format i el 1910 apareix la primera revista de publicació mensual, The funnies, que està formada únicament per tires còmiques i que donarà lloc en 1933 al primer llibre de còmic de la història: Funnies on Parade.

    Mentrestant a Europa, cada país té la seua pròpia evolució. A Itàlia per exemple s’editen per primera vegada les tires còmiques en 1908, en el Corregués dei piccoli, i a França apareixen historietes d’aventures que prenen forma en les «Bandes Dessinées (BD)» del diari Le Journal. Aquest conegut terme (BD) es fa popular a causa de la tremenda espenta sociocultural que té el còmic en l’escena francobelga i crearà més tard als anys trenta, una verdadera escola de còmic amb Les aventures de Tintin i Astèrix com a exemple. Pel que fa a Espanya, la historieta o còmic s’inicia a Catalunya per les revistes infantils, concretament el 1904 amb En Patufet. Però no es publica la primera i veritable revista de còmic fins a 1917 amb el TBO, que va donar el nom genèric a tots els còmics publicats a Espanya «Tebeos» i que no va tenir un competidor seriós fins a l’aparició de «Pulgarcito» en 1921.

Continue reading Va de còmics, historietes i tebeos!