Belén Pérez Senra, Universitat Jaume I, Castelló Una intèrpret de llengua de signes en la sala d’un tribunal té la funció d’assegurar l’accessibilitat de la informació i la comunicació a una o diverses persones sordes. A la sala, es troben…
Autor: 11th International Translation and Interpreting Conference
Theoretical approaches to justice and minorized languages Translation in the development of legal systems and ethno-linguistic democracies Management of legal terminology in minorized languages Creating law-related linguistic resources for less-resourced languages Cross-cultural transactions in the legal field The right to interpretation and translation for minorized languages in criminal proceedings Translators and interpreters of minorized languages ??in the judicial system The transactional nature of linguistic mediation in the legal field in overcoming the paradigm of translators and interpreters as conduits Translation in developing policies for the management of multilingualism in public services, including access to justice The role of natural translators and interpreters in policies for managing multilingualism Protection of children acting as translators and interpreters between migrant communities and local authorities The translation of legal instruments and jurisprudence into minorized languages The establishment of linguistic models ??for minorized languages in the administration of justice The management of minorized languages ??in the administration of justice (case and comparative studies) Policies and steps for the prevention of glottophobia in providing access to justice Minorized languages ??in forensic linguistics The relevance of legal translation theories for minorized languages
Resum de la comunicació: «Yayayku (‘pare nostre’): intents de desminorització a través de la traducció i difusió del quítxua i les llengües ameríndies per part de l’orde dominic»
Lorena Hurtado Malillos, Universitat de Valladolid Aquest estudi analitza la situació de les llengües minoritzades a l’Amèrica Llatina, en especial del quítxua, des d’un enfocament històric i jurídic. Per a fer-ho, es remunta al descobriment del Nou Món, als primers…
Resum de la comunicació: «L’adaptació com a ferramenta d’adequació de contingut discriminatori en el projecte de traducció d’Un día, una comida (Yoshinori Nagumo)»
María Ferrer, Universitat Jaume I En un context professional, quan la idiosincràsia de la cultura origen produeix best sellers que en la cultura meta poden ser discriminatoris i misògins, els professionals de la traducció i l’edició es veuen obligats a…
Resum de la comunicació: «L’ideal de servei com a quinta essència: la funció de l’interés superior del client en els estudis d’interpretació»
Mediha Ohranovi?, Universitat de Graz, Graz, Àustria L’ideal de servei constitueix un element central de la denominada teoria de trets en la sociologia de les professions. L’ideal de servei és omnipresent en els models propostos en aquest marc i es…
Resum de la comunicació «Autotraducció i multilingüisme en documentals autobiogràfics: Forget Baghdad (2002) i Iraqi Odyssey (2014)»
Sofia Iberg, Universitat Pompeu Fabra Iraq ha viscut temps d’agitació que han comportat la migració de la seua població. El director de cine suís-iraquià Samir ha triat i portat a la pantalla gran algunes de les històries de la migració.…
Resum de la comunicació «Drets lingüístics, seguretat lingüística i subsidiarietat lingüística a la Universitat Jaume I»
Maties Segura Sabater, Universitat Jaume I, Castelló de la Plana, Espanya La gestió del multilingüisme a la universitat necessita d’una planificació lingüística que ordene i harmonitze l’ús de les llengües que hi conviuen. L’actuació de les universitats públiques valencianes, simbòlicament importants en…
Resum de la comunicació «La representació audiovisual del multilingüisme en els processos de migració i diàspora»
Irene de Higues, Universitat Jaume I El multilingüisme, entès com a diversitat de llengües, està cada vegada més present en la producció audiovisual (UNESCO Institute for Statistics, 2012). La representació audiovisual d’aquest multilingüisme es basa en l’oralitat prefabricada dels diàlegs…
Resum de la comunicació “Les llengües de signes autonòmiques: contrastació de marcs jurídics per millorar-ne la presència a la justícia”
Àngela Callado, Universitat Jaume I Des del 23 d’octubre del 2007, la Llei 27/2007 reconeix a l’Estat espanyol les llengües de signes espanyoles, però segons la “Confederación Estatal de Personas Sordas” solament la llengua de signes espanyola i la llengua…
Resum de la comunicació «La humanitat minoritzada: el contacte personal com a competència traductora»
Luisa Rodríguez Muñoz, Universitat de Còrdova La traducció jurada és una de les modalitats de traducció escrita en la qual el professional i la clientela directa comparteixen més estretament escenaris socials. En part per la necessitat d’intercanviar originals i no…
Resum de la comunicació “La llengua de signes com a llengua minoritzada en la justícia i l’administració: proposta de millora del sistema espanyol basada en la legislació austríaca”
Carolina Seguí, Universitat Jaume I La població espanyola té uns 120.000 usuaris que utilitzen les diverses llengües de signes que hi ha a l’Estat. D’aquestes llengües, no n’hi ha cap que estiga reconeguda com a llengua oficial i la normalització…