Les persones que han sigut becàries d’investigació es troben actualment en una situació que implica una precarietat. Les condicions contributives de les beques han anat canviant al llarg del temps. A principis del segle XXI (i abans) els quatre anys eren de beca, per exemple el Reial Decret 1326/2003, que establia l’Estatut del Becari d’Investigació, de forma expressa apuntava que, per la finalitat formativa que tenia la beca, no eren treballadors/ores per compte d’altri subjectes a l’Estatut dels Treballadors. Davant de les greus insuficiències que aquesta norma plantejava prompte es va considerar necessari establir un nou marc regulador del col·lectiu de les persones investigadores en formació o en fase inicial, la qual cosa es va dur a terme mitjançant l’aprovació del Reial Decret 63/2006, pel qual s’establia l’Estatut del Personal Investigador en Formació (EPIF), que contemplava que el període de 4 anys es dividia en 2 anys de beca i 2 anys de contracte (el conegut com a model 2+2), de manera que només en els dos últims anys la persona estava en el Règim General de la Seguretat Social (RGSS) en les mateixes condicions que una treballadora o treballador per compte alié. Posteriorment, la Llei de la Ciència, la Tecnologia i la Innovació (2011) va establir un contracte laboral predoctoral amb una durada de 4 anys (el conegut com a model 0+4), en què s’elimina qualsevol fase de beca, i la persona ja estava en el RGSS en les mateixes condicions que una treballadora o treballador per compte alié.

D’altra banda, cal dir que abans de la regularització de les persones becàries que es va produir en 2011 la normativa no obligava a les empreses ocupadores a cotitzar a la SS pel seu personal becari. El Reial Decret 1493/2011 va habilitar un conveni temporal mitjançant el qual l’antic personal investigador en formació podia cotitzar a la seguretat social per dos dels quatre anys de la durada de la beca, però la subscripció a aquest conveni només es podia fer fins al 31 de desembre de 2012.

La situació actual és complexa. Algunes persones no es van poder acollir al RD 1493/2011 perquè en aquell moment no podien afrontar la quantia de les corresponents cotitzacions. A més, només es va permetre computar dos anys de cotització i no els quatre. Aquests fets tenen conseqüències clares de cara a la jubilació, el reconeixement de triennis, etc. Ens trobem, doncs, davant d’una situació injusta, que discrimina a les persones.

Des del sindicat STEPV, en el seu moment vàrem ajudar a les companyes i companys de les nostres universitats a acollir-se al RD 1493/2011 i cotizar per dos anys. A més, portem temps fent seguiment d’aquest tema. Hem estudiat els casos que ens han arribat i fins i tot s’ha iniciat la via jurídica en alguns. Els nostres Serveis Jurídics estudiaran tots els casos que ens arriben i analitzaran les opcions legals de presentar recurs en cada cas. La casuística de persones becàries a qui no se’ls ha cotitzat algun o cap període és molt gran i diversa.

Actualment, l’administració no està donant una resposta a aquests casos, ja que no existeix cap normativa que permeta aquest reconeixement. És per això que des d’STEPV considerem que cal recórrer també a la negociació política. En aquest sentit, hem iniciat una roda de contacte amb representants polítics de les Corts Valencianes per tal de demanar un canvi normatiu que puga corregir aquesta discriminació, així com també a nivell estatal.

Al mateix temps, ens comprometem a plantejar davant els diferents equips de govern de les universitats públiques valencianes aquesta problemàtica per tal d’estudiar alguna solució, com també obtenir el seu suport per tal que ho plantegen a la CRUE.